Avenc Terrós
Matadepera

    Vallès Occidental
    Can Pobla
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    775

    Coordenades:

    41.63338
    2.01089
    417615
    4609545
    Número de fitxa
    08120 - 322
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Titularitat
    Privada
    08119A006000260000YJ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    L’avenc Terrós està situat a mà dreta del camí que puja des de Can Robert fins a Can Pobla, dessota mateix del Revolt dels Petons o Revolt Nou, eixamplat amb motiu de l’obertura del nou camí que travessant les antigues feixes de Can Pobla, mena fins a la casa. L’accés, molt més perillós es pot fer baixant per la canal on hi ha l’avenc del Club. Però voltant pel camí en ple revolt, hi ha un corriol que hi mena i només cal despenjar-se per la canal de les Bruixes. L’indret no deixa massa marge de maniobra. Es tracta d’un avenc de petites dimensions, de 7 metres de fondària amb un recorregut de 19 metres, obert en un terreny de conglomerats del període Eocè. Està formada per dues diàclasis de direcció nord-sud amb processos clàstics molt avançats.

    Té dues boques d’accés, quedant la més petita a mà dreta. La primera boca (3 m per 0’5 m) permet accedir a un repeu d’1 metre. En direcció est es localitza una sala de 3 m per 1’5 m de costat per 3 m d’alçada. Aquesta permet, a través d’un pas estret accedir a una nova sala formada per un fus de 4 metres d’alçada. Des d’aquí es pot accedir a una galeria de 3 metres de recorregut no massa alta.

    La segona boca, fa tot just mig metre de costat. Permet accedir a un pou de 4 metres que condueix a una cavitat que permet veure un seguit de galeries situades en direcció nord, formades per enderrocs, mentre que pel costat oest comunica amb el fus localitzat a l’interior de la primera boca.

    Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.

    Sense tenir-ne cap certesa, sembla que la primera vegada que s’hi va accedir fou pels volts de l’any 1920, pels membres del Centre Excursionista de Terrassa.

    Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst.

    L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”.  A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador.

    Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.

    Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.

    Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.

    BADIELLA, X.; BUIL, A. (1980). Els petits avencs de la nostra muntanya. Vol. VII. Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, 22, p. 207-209. CE. Terrassa

    AA.VV (1974). Catálogo espeleológico de la provincia de Barcelona: II. Generalidades históricas, geoespeleológicas y bioespeleológicas de la zona 5 (Montserrat-Obac-Sant Llorenç del Munt-Farell-Gallifa), catalogo espeleológico de Sant Llorenç del Munt. Comissió del Cadastre Espeleològic de la Província de Barcelona. Club Muntanyenc  Barcelonès. Grup d’Exploracions Subterrànies. Barcelona. Diputació.