Avenc del Cavall de la Barata
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’avenc del Cavall de la Barata està situat en el vessant hidrogràfic esquerre de la Riera de les Arenes, al nord-est de La Barata. Un cop arribats al quilòmetre 9 de la carretera de Sabadell a Talamanca, entrar en direcció a la riera i pujar pel camí obert en el marge que s’enfila cap a Can Pèlacs. Abans de creuar la Canal de la Forn del Cargol, a mà esquerra, hi ha un camí amb una cadena que barra el pas als vehicles. Pujar aproximadament tres-cents metres fins arribar a una feixa llaurada que queda a mà esquerra. A la dreta hi ha un post de la corrent i un amuntegament de pedres que indiquen el corriol a seguir. L’avenc està a pocs metres del camí, amb el perímetre protegit per branques.
Es tracta d’un avenc de 33 metres de fondària o desnivell, amb un recorregut total de 60 metres, que es localitza en una litologia de conglomerats que conforma la gran unitat de la Serralada Prelitoral.
La boca mesura uns tres metres de diàmetre; adopta una forma més o menys circular. Un cop dins, dona pas a un primer pou de 27 metres de fondària. En arribar a uns 13 metres de profunditat es comunica amb una galeria de direcció O30S amb un recorregut d’onze metres obert en una diàclasi argilosa. Un cop a baix del pou s’obren dues galeries. La primera en direcció E30N. Mesura 9 metres de recorregut. En el sentit oposat hi ha una gatera molt estreta que continua per un petit ressalt que condueix al punt de màxima fondària de l’avenc.
Es recomana no entrar si no és amb un professional de l’espeleologia. La pràctica de d’aquest esport comporta un factor de risc elevat si no es tenen uns coneixements tècnics bàsics que es poden adquirir a la Federació Catalana d’Espeleologia.
Història
Els avencs són cavitats naturals on predomina la component vertical. Poden ser d’un sol pou o amb varis i comunicats entre sí a través de galeries. La majoria d’avencs són el resultat d’infiltracions disperses, però d’altres, coneguts com els engolidors, absorbeixen un curs considerable d’aigua. Els avencs que es produeixen per la dissolució de la roca necessiten que sigui soluble a l’aigua. La més adient és la roca calcària, que al reaccionar amb l’aigua es dissol formant formes geomorfològiques denominades carst.
L’any 1889, el francès Edouard Alfred Martel, els batejà amb el nom d’avenc, nom d’origen occità “aven”. A Catalunya però poden rebre altres noms, tot i que el més popular és “avenc”: bòfia, canya, caricau, grallera, forat, cigalera, bavorell, pou o bufador.
Existeixen tres tipus d’avencs. Els de dissolució, que es troben a la zona no saturada o d’infiltració d’un massís, on l’aigua té un sentit descendent a partir de les fissures verticals, que amb el temps i de mica en mica dissoldrà la roca, formant els pous. Aquests s’aniran engrandint i agafen una forma normalment de secció circular o el·líptica.
Els avencs per enfonsament, són el resultat de l’esfondrament d’una volta rocosa degut al buit del dessota. Són més grans, amb les formes més arrodonides i a la base acostumen a tenir un amuntegament de blocs irregulars.
Finalment hi ha el que s’anomena esquerdes de despreniment. Aquests avencs es formen quan s’obra una esquerda a prop d’un cingle; són estrets i en forma de tascó. Es poden trobar entre les capes que han lliscat horitzontalment entre elles.
L’exploració més antiga documentada data del mes de maig de 1962, realitzada per membres del GES-CMB.
Bibliografia
GES-CMB (1974). Catàlogo espeleològic de la provincia de Barcelona. Club Montañés Barcelonés. Diputación Provincial de Barcelona.
