Auca de l'Arc adrianenc
Sant Adrià de Besòs

    Barcelonès
    Sant Adrià de Besòs
    13

    Coordenades:

    41.42916
    2.21257
    434207
    4586699
    Número de fitxa
    08194 - 138
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Costumari
    Aroca Rivera
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Social
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Auca de disset vinyetes repartides en files de tres que expliquen la història de l'arc adrianenc de la manera que segueix: "El segle XIII, al carrer del carme barceloní, / un convent de carmelites calçats es construí. Els Carmelites resaven i treballaven a l'horta / tenien un alt campanar i una gòtica porta. El 1835 va haver nit de gran dol / era un fatídic 25 de juliol. A la plaça de toros corrida va haver / i tan, però, tan dolenta va ser. Que, en sortir el públic enfurismat / a la crema de convents varen cridar. Esperitats, els frares varen fugir / el convent abandonat restà així. El 1838 la Universitat, ja / de Cervera a Barcelona retornà. Els universitaris com no tenien on estudiar / cap el reedificat convent del carme van anar. Durant 33 anys, els estudiants varen passar / sota la gòtica porta, amb els llibres a la mà. Quan la demolició del convent començà / quelcom va passar a Sant Adrià. Un duel a Sant Adrià, en Juli Parellada en tení / del que ben parat, vora can Tondo, en sortí. I agraït al bon Déu / una gran promesa en feu. La porta del carme abans d'enderrocar-la la traslladaré / i una gran església a la riba del besòs aixecaré. En Juli Parellada va morir / sense dur l'església a bo fi. I així conegueren els adrianencs / un arc-porta entristit i penitent. Aquesta és la història d'un arc solitari i estrany / que des de 1874, per atzar,a Sant Adrià pertany. I acabem, amb gran goig, constatant ja / que l'arc gòtic símbol és de Sant Adrià".

    Una auca, és una expressió de la literatura folklòrica tradicional catalana, molt semblant a la literatura de canya i cordill. És també una història escrita en vers o rodolí, ja sigui fictícia o real que va acompanyada d'una vinyeta humorística o satírica. La tradició mana que ha de contenir quaranta vuit vinyetes. A diferència d'un còmic, sempre està representada sobre un únic full i per una sola cara. Malgrat els versos han de respectar una rima la mètrica es relaxa una mica i permet tercets o quartets de rima assonant emprant síl·labes diferents. L'auca més antiga documentada data de la segona meitat del segle XVII (1670) i el seu origen es localitza probablement en el joc de l'auca, una partida d'apostes que era molt popular durant els segles XVII i XVIII que hauria evolucionat durant el segle XIX amb la representació de vinyetes. L'auge de l'auca arriba a les llars on els més grans les llegien als infants. Entrat el segle XX la producció disminueix a favor de la reproducció d'algunes auques més arcaiques i primitives amb animals, jocs d'infantesa, on hi podien col·laborar els dibuixants coneguts i famosos del moment.

    Auca promoguda pel Col·lectiu de Dones del Futur de Sant Adrià de Besòs, entitat creada l'any 1995. Una de les seves primeres accions fou aquesta auca. S'emmarcava dins els objectius de conèixer l'entorn immediat de la seva ciutat i els seus "signes d'identitat".

    http://www.sant-adria.net/la-ciutat/la-nostra-historia/lauca-de-larc-adrianenc-1