Arxiu parroquial de Gargallà
Montmajor

    Berguedà
    Gargallà
    Emplaçament
    Rectoria de Sant Andreu de Gargallà.

    Coordenades:

    41.97067448731021
    1.699485236254157
    392244
    4647338
    Número de fitxa
    08132 - 114
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons documental
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Any
    1852
    Els diferents rectors de la parròquia
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Privada accessible
    Bisbat de Solsona. Palau Episcopal. 25280 SOLSONA
    Autoria de la fitxa
    Cortés Elía, Mª del Agua

    L'arxiu parroquial de Gargallà es troba guardat a un armari del despatx de la rectoria de Sant Andreu de Gargallà. La documentació més antiga de l'arxiu es va perdre durant la Guerra Civial Espanyola l'any 1936, de manera que es conserva una documentació bastant moderna. Relació de la documentació existent: Llibres de consueta (1936-1973), llibres de cumpliment pasqual (1950, 1939-49), llibre de misses (1939), Llibre d'ànimes i col·lectes (1864-1990, 1961-68), Llibre de la confraria del Roser (1942), Llibre de fundacions, Llibres de matrimonis (1852-1922, 1922-1930), Llibre de baptismes (1852-1924, 1922-1930), Llibre de defuncions (1852-1920, 1921-1930), Llibre de baptismes 1930-36, confirmacions 1931-73, matrimonis 1931-74, defuncions 1930-76; Llibre de comptes de Gargallà i la sufragània Sant Sadurní de Fígols (1846-1889). Diferents carpetes amb: testaments de finals del segle XIX, goigs i correspondència amb el bisbat, partitures i cants de missa, comptes, expedients matrimonials d'inicis del XX. A més de la documentació de Gargallà també es guarda la de Pegueroles. Especialment interessant és el llibre de consueta que conté descripció de la parròquia i relació de fets ocorreguts durant la Guerra Civil al terme.

    La història de l'arxiu de la parròquia de Sant Andreu és curta, ja que molts documents van desparèixer durant la Guerra. Els llibres més antic es remunten al 1852. L'església de Sant Andreu depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll des de la repoblació al segle IX, així com la seva sufragània de Sant Sadurní de Fígols. L'església va veure confirmat el seu caràcter parroquial en la visita al deganat de la Vall de Lord del 1312.