Arquerons
L'Esquirol

    Osona
    L'Esquirol
    Emplaçament
    Pel camí que surt a mà dreta pocs metres abans del pk 2 de la carretera BV-5207.
    668 m

    Coordenades:

    42.03268
    2.37404
    448186
    4653594
    Número de fitxa
    08254-2
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA.: 22671
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08254A003000090000KA
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Masia de planta rectangular, que consta de baixa, pis i golfes. La coberta és de teula àrab a dues vessants i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.
    La casa original tenia l'entrada de cara a la riera de les Gorgues, però l'antiga distribució va ser modificada posteriorment.
    La façana principal presenta un portal d'arc de mig punt adovellat i finestres conopials, a nivell del primer pis; al segon pis s'hi obren uns porxos.
    Les façanes són de pedra lligada amb morter de calç, amb pedres cantoneres.
    Al davant del portal hi ha la lliça.
    Al sector de ponent i al de llevant, s'hi afegeixen un cossos de galeries, de factura contemporània. Hi ha d'altres cossos annexos independents.

    Edifici inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M108.
    Fotografia extreta del Catàleg de masies i cases rurals de L'Esquirol.

    Les primeres referències documentals de la masia corresponen a l'any 1191, on s'esmenta a Amaldus Ycla d'Archerons. El mas era propietat de l'ordre militar dels Hospitalers.
    Segons consta a la documentació, l'any 1233 a la casa hi vivien en règim de lloguer el matrimoni format per Berenguera i Joan d'Arquerons, que amb ocasió del seu casament, signen la renovació amb Ramon de Vilacetrú, que hi figura com a llogater intermedi (PLADEVALL, 2002: 186-187).
    Es troba registrat en el fogatge de la parròquia i terme de la parròquia de Corcó de l'any 1553; aleshores hi habitava Pere Archerons.
    El mas va ser reformat al segle XVIII, com indica l'any 1768 inscrit a la llinda d'una finestra del primer pis. A principis del segle XX es van construir les galeries. Durant la guerra civil, la masia va patir un incendi i alguns sectors van ser reconstruïts.

    FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
    GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol).
    PARÉS i GANYET, Q. (2001) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades (2ª ed.). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 223.
    PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 186.