Araucaria
El Masnou
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conífera del gènere Araucària, relativament jove, que es troba plantada en el pati davanter d'una casa. Mesura entre 9 i 10 metres d'alçada. El seu tronc és recte. La ramificació comença a varis metres del sòl, perpendicular al tronc. Les branques són flexibles i les fulles es troben agrupades cap els extrems. Són molt dures i estan proveïdes d'una mena de punxa de color verd fosc.
Accepta el clima marí, però la pol·lució atmosfèrica és un dels seus pitjors enemics.
Història
Nadiu de Xile i Argentina, actualment aquesta espècie es troba distribuïda a la serralada dels Andes i protegida en moltes zones d'aquests dos països, com el Parc Nacional Lanín, a Neuquén (Argentina) o a Laguna del Laja, Huerquelhue o la Serralada de la Costa (Xile).
En estat natural, creix a més de 800 metres sobre el nivell del mar, preferint els terrenys rocosos i sorrencs amb bon drenatge (sobretot d'origen volcànic), i en llocs alts on la neu resta al sòl durant una bona part de l'any. En els seus països d'origen acostuma a formar boscos purs, tot i que se la pot trobar en companyia d'altres arbres formant boscos mixts.
La fusta, de color groguenc, és compacta, lleugera i molt fàcil de treballar. Malgrat els pinyons o llavors, són comestibles amb un alt valor nutritiu, aquest arbre no comença a produir-ne fins a l'edat de 30 a 40 anys.
En condicions òptimes, i gràcies al seu lent creixement poden arribar a ser mil·lenaris.
Bibliografia
PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.
PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.
SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.
