Aqüeducte del Pou de Glaç
Castellgalí
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A l'entorn del pou de glaç de la riera de Cornet hi ha una sèrie d'instal·lacions relacionades amb ell: un canal de 2km de llarg que servia per a recollir i transportar l'aigua que s'obtenia d'un torrent de la riera de Cornet; una resclosa i la comporta que regulava l'entrada de l'aigua al canal; un aqüeducte; les eres on es glaçava l'aigua; el pou. L'aqüeducte servia per fer arribar l'aigua del canal fins a les eres, travessant la riera i salvant el desnivell. Estava format per tres arcades de les que només es conserva una. Tenien pilars amb talla aigües per resistir les crescudes de la riera. De la tercera arcada només queda el pilar recolzat a la roca.
Història
Probablement, com la majoria de pous de glaç de la comarca, seria construït al segle XVII i seria utilitzat fins a finals del XIX El pou ja era recordat per gent gran de Castellgalí i la redescoberta actual es va produir a partir d'una publicació sobre els pous de glaç al Bages editat pel Centre d'estudis del Bages. Es troba a cent metres del punt on el camí que va del mas Oller al raval del Talló creua la riera. El lloc era conegut al 1934 com a Penella del pou de glaç i limita amb els municipis de Manresa i Sant Salvador de Guardiola (Salelles). Segons testimonis locals sembla que el pou quedaria inactiu pels vols del 1800. Durant una època a mitjans del segle XX a dins del pou hi havien tancat les ovelles. En una comunicació del Servei Forestal de la Generalitat de Catalunya del 16-1-1934, es concedeix a Josep Margenat i Tobella "propietari de la finca anomenada Mas Oller del terme municipal de Castellgalí", a fer una aclarida de pins a la "Planella del Pou de Glaç" (AMC, Lligall de correspondència 1932-39). Això demostra l'estat d'abandó de la zona.
Bibliografia
Perarnau i Llorens, J. (1992). Els pous de glaç de la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages.