Aqüeducte de Santa Cecília
Balsareny
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aqüeducte de la Séquia de Manresa de dimensions modestes, d’un sol arc, que franqueja el torrent de cal Barretaire, al pla de Santa Cecília. Actualment en aquest sector hi ha els xalets de la mina de Vilafruns. Té una alçada considerable, d’uns 4,5 m, però la vegetació del torrent pràcticament no deixa veure l’arc, fet amb obra de maçoneria. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, actualment sota cobert i amb la protecció d’una barana de ferro.
A la part inicial de l’aqüeducte hi ha una caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, que funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador, el qual permet desviar l’aigua cap al torrent. També hi ha una caseta d’eines del sequiaire.
Altres denominacions: Pont de Santa Cecília
Història
La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377.
En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.
L’aqüeducte o pont de Santa Cecília deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 9 canes i un pam de llarg (una mica més de 14 m), i 3 canes d’alçada (4,6 m).
Bibliografia
CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 164.
CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.
