Aplec a la capella de Sant Valentí
Navarcles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Segons Fortià Solà, fins a l'exclaustració del monestir de Sant Benet de Bages els monjos, juntament amb els veïns de Sant Fruitós de Bages i de Navarcles, pujaven sovint a la capella de sant Valentí (en terme de Sant Fruitós de Bages). De vegades portaven en processó les relíquies de sant Valentí, al qual feien alguna petició per solucionar alguna penúria. La diada expressa per pujar a Sant Valentí era Sant Marc. Aquest dia l'abat del monestir manava fer un pregó recomanant l'abstinència de treball mentre durés la funció.
Història
Joan Amades recull una llegenda que explicaria l'origen d'aquesta tradició. En un temps, els diables van ensenyorir-se de la ciutat de Manresa i endimoniaven tothom que passava per sota del pont. Els consellers de la ciutat van demanar a l'abat de Sant Benet que els deixés la relíquia de sant Valentí i, un cop solventat el problema, no les van tornar. Això no va agradar al sant i, per obra divina, les relíquies van aparèixer dins un esbarzer al cim del serrat que s'aixeca entre Sant Fruitós i el monestir de Sant Benet. Les va trobar una pastora de la masia de les Brucardes. En record del prodigi al punt on foren trobades hi van aixecar una capella dedicada a sant Valentí. Com que la troballa va ser feta el dia de sant Marc des d'aleshores cada any es celebrava un aplec en la dita capella, a la qual acudien els veïns de Sant Fruitós, Olzinelles i Navarcles, que formaven la jurisdicció de l'abat del monestir, el qual va manar que fos festa. Segons Fortià Solà aquest aplec es va deixar de fer a causa de l'exclaustració del monestir, que va tenir lloc el 1835. La capella de sant Valentí actualment es troba enrunada.
Bibliografia
SOLÀ, Fortià (1910). Navarcles. Notes històriques. Imp. Dr. Vives, Manresa. P. 127.
AMADES, Joan. Costumari català. Vol. VII "Corpus, Sant Jordi i la primavera". Cercle de Lectors, Barcelona. P. 310-311.