Apartaments Mozart
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Bloc d'habitatges amb 12 apartaments construït a la dècada de 1970, obra dels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, amb coberta de teulada a diversos vessants i terrats. La part més interessant es troba en la distribució interior, més que en la composició exterior, que és força convencional.
La configuració exterior es va veure força condicionada, segons els mateixos arquitectes, per la normativa vigent en el moment de la construcció. L'element més característic és el color verd camuflatge dels murs, que passa desapercebut enmig d'un barri de torres d'estiueig. A la planta baixa hi ha l'accés a l'habitatge i en els pisos superiors hi ha una galeria de finestres de quatre obertures, entre pilars. Els diferents nivells de cada habitatge estan unificats per diferents cossos d'escala, aïllats amb murs transversals. Els habitatges estan units mitjançant un mur obert envers un pati interior.
És en la distribució interior dels apartaments on els arquitectes van poder gaudir d'un marge creatiu més ampli. L'espai es va organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. Tots els apartaments, que tan sols fan 90 m2, es desenvolupen en vertical perquè així puguin gaudir del contacte directe amb el jardí. Segons l'arquitecte Clotet, "les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors".
L'arquitecte Lluís Clotet descriu de la següent manera aquest bloc d'apartaments i el seu procés constructiu:
"Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat.
L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat.
Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua.
De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments (web arquitecturacatalana.cat").
Història
Aquest edifici fou construït entre 1972 i 1980 segons projecte dels arquitectes Lluís Clotet i Òscar Tusquets.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
