Antius
Callús

    Bages
    Camí de la Sal s/n.
    Emplaçament
    A l'oest del Cardener, en un punt element prop del camí de la Sal o Ramader.

    Coordenades:

    41.8051
    1.75597
    396658
    4628885
    Número de fitxa
    08038-11
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    S.XVIII
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08037A001000010000LQ
    Autor de la fitxa
    Joan Casas Blasi

    Aquest mas es troba situat sota l'Obaga d'Antius, a la vessant nord-oest en un punt lleugerament elevat. Presenta una estructura clàssica de mas català. És de grans dimensions i d'un aspecte clarament senyorial. Té la planta quadrada de tres cossos i tres pisos, teulada a dues vessants. La façana principal, orientada cap al sud, disposa de galeries obertes a l'exterior a partir de 6 arcs a la plata superior, 4 a la del mig i 2 a la part baixa per on s'accedeix a l'interior de la casa des de l'entrada principal. Presenta una coberta de dues vessants. A la façana occidental s'hi troba una portella amb llinda de pedra on hi ha inscrita la data de 1737. Annex a l'edifici principal s'hi troben diverses coberts o corrals abandonats i en estat de constant degradació. Actualment l'era del mas que es troba tancada és utilitzada pel corral d'aviram.

    Corral per aviram.

    El topònim d'Antius ja és documentat del segle X quan en diversos documents s'anomenava la "Serra d'Antisses" (BOLÒS, J. HURTADO, V, 2000). Més tard, en el testament de Ramon D'Òdona, el 1116 es documenta la "dominicatura d'Antidz" corresponent a un hospital de monjos situat al camí de la Sal (HOYAS, N. 1999). A partir d'aquí es fa difícil resseguir les vicissituds que afecten al mas, i ja no es fins a la segona meitat del segle XVII que es torna a documentar el mas quan pertanyia a la companyia de jesuïtes i era un dels mas més pròspers ja que l'abundància de l'aigua de la font assegurava sempre la collita. Ja al segle XVIII i primera meitat del XIX el propietari fou un industrial de Manresa. El 1875 la propietat d'Antius passa a Joaquim Torrents i Fuster qui farà construir la colònia i la fàbrica tèxtil. Els descendents de la família encara en són els amos.

    -BOLÒS, J. HURTADO, V. Atles del Comptat de Manresa (798-993). Rafael Dalmau Editor. Barcelona. 2004.
    -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. Inèdit.
    -HOYAS PAMPIN, Núria. "Evolució historiogràfica del Terme del Castell de Callús". Quaderns científics i tècnics de restauració monumental, núm. 12. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona 200.
    -SALA, Lluís. "El mas d'Antius". El Poble núm. 40. Callús. 2002.