Antiga trinxera de Noet
Avià
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La serra de Noet es troba situada entre els termes municipals d'Avià i Berga, passant el terme pel centre de la carena. Té forma allargassada de NO a SE, i s'estén des de l'església de Sant Bartomeu de la Valldàn (NO) fins a la casa Noet (SE). A la carena de la serra de Noet, en la vessant que es troba en el municipi d'Avià, a ponent, hi ha una antiga trinxera excavada en el terreny. Actualment té poca profunditat, entre 80 cm i 1 m, ja que s'ha anat deteriorant paulatinament. Segueix al llarg de la carena per quasi tot el costat més llarg del serrat (aproximadament uns 700 m de longitud) i de forma quasi contínua fent ziga-zagues, estructura que caracteritza a les trinxeres. Des d'ella s'obté una vista privilegiada de la vall d'Avià i del Llobregat, essent un lloc de vigilància molt bo i, a més, serveix com a mur natural que protegeix Berga, que es troba darrera del serrat.
Al cim de la serra de Noet hi ha restes d'un antic poblat ibèric que no s'ha excavat.
Història
La serra de Noet va ser escenari de les Guerres Carlines, ja que es va utilitzar sovint com a front de guerra degut a la seva posició davant de Berga, que va ser capital i gran simpatitzant carlina. A les memòries de Mª de las Nieves Braganza cita Avià com a lloc molt transitat pels carlíns. Des de la carena de la Serra de Noet els Infants Alfonso de Borbón i Mª de las Nieves, van dirigir l'atac sobre Berga l'agost de 1873 (BRAGANZA, 1934). Possiblement la trinxera es comencés a construir en aquesta època. Desprès, durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) els republicans es van atrinxerar a la serra de Noet per tal de no deixar avançar el front nacional cap a Berga. Segons expliquen encara alguns supervivents d'Avià, va morir molta gent a aquestes trinxeres al pas dels Nacionals i, fins i tot recorden haver acabat d'enterrar a gent que havia quedat en elles. És per tant un dels pocs elements físics visibles dels fronts de guerra que es van instal·lar a la carena de la serra. Sovint es troben restes de ferralla i fins i tot alguna bomba. L'any 1998 un particular va trobar una bomba de la Guerra Civil que van fer explosionar membres de la Guàrdia Civil de Berga.
Bibliografia
BRAGANZA I BORBÓN, Mª de las Nives (1934). Mis memorias, nuestra campaña en Cataluña y en el centro. Madrid. Espasa Calpe. GOL I ROCA, Antoni (1987). L'última conjuració (Berga, 1873). Document mecanoscrit dipositat a la Biblioteca de Berga.
