Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb amfiteatre i escenari. L'estructura és de parets de càrrega amb encavallades de fusta i embigat metàl·lic.
La façana principal és simètrica i es compon de tres cossos separats per pilastres ornamentals. L'eix de simetria està emfatitzat per la porta d'accés d'arc escarser, la marquesina i el finestral d'arcs apuntats que enllaça amb els motius ornamentals del frontó.
La coberta és a dos aiguavessos.
L'interior ha estat reformat. La sala presenta pilastres, capitells i falsos arcs diafragma de guix. El marc de l'escenari està decorat amb garlandes, elements vegetals i florals amb una gran màscara al centre. Fou construït el 1911.
També ofereix un restaurant amb menús diaris. És casa de cultura i centre cultural de la població. Altrament dit el Casal de Tiana. Té sala de teatre i s'hi celebren, també, concerts i balls. Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb anfiteatre i escenari. D'estil modernista.
Història
Per explicar la història del Casal de Tiana ens hem de remuntar a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, quan després de la construcció del tren de Barcelona a Mataró, moltes famílies benestants de Barcelona van construir les segones residències al Maresme en general i a Tiana en particular. Amb el creixement de la riquesa de la burgesia barcelonesa, Tiana esdevingué escollida per moltes famílies per estiuejar a la vila. Les institucions culturals i de lleure tingueren una gran expansió a la segona meitat del segle XIX i els estiuejants no varen ser una excepció. Al Masnou, l'any 1875 s'inaugurava el Casino del Masnou i els estiuejants de Tiana es reunien a la Sala Giral amb el nom de Casino dels Forasters. Entre els molts estiuejants d'aquella època podem recordar el compositor i pianista Isaac Albéniz, el doctor Mascaró i Capella, l'advocat Roman Grassot i Elies, el mestre d'obres Isidre Raventós i Amiguet, l'advocat Ernest Castellar i Serra, etc. El dia 8 de setembre de 1910 reunits a Can Cabanach (al costat de Can Pau), es procedeix a la constitució formal i definitiva de la Societat Casino de Tiana. Van assistir un total de 23 socis a l'assemblea constituent, trobant-se entre els assistents els tianencs Joan Garí i Pere Artusa. El 27 d'abril de 1911, el president del Casino d'aquell moment, Enric Castellar, sol·licita el permís per construir un edifici projectat per Ramon Riudor i dedicat a sala d'espectacles. La construcció es va fer en un temps rècord de 3 mesos. Des de la seva inauguració la Sala porta el nom "d'Albéniz" com a homenatge al compositor, i era el lloc on es realitzaven els concerts, balls, tómboles, exposicions i tota mena d'activitats d'esbarjo. L'any 1967, quan la família del baríton Raimundo Torres, que eren llogaters de Can Marí, varen deixar la finca, el Casino de Tiana la va arrendar, arrendament que seria renovat el 1967. Des del moment que es lloga Can Marí l'any 1961, coexisteixen els dos casinos: el de baix, el modernista, i el de dalt, Can Marí. Les arques del Casino no poden mantenir els dos locals i l'any 1973 es tanca el Casino de baix amb un encadenat a la porta i es planteja comprar Can Marí, raó per la qual necessita vendre el Casino de baix. L'Ajuntament de Tiana comença a pensar en la possibilitat de comprar el vell Casino per convertir-lo en Casal del Poble, i li exposa la idea al president del Casino, Paco Noguera. El Ple de l'Ajuntament del 4 de gener de 1978 acorda la compra de la finca per 8 milions de pessetes. El 16 de desembre d'aquell mateix any es celebra una sessió extraordinària a l'Ajuntament dedicada exclusivament al tema de la compra dels locals del vell Casino. Ja es tenen els 8 milions. Finalment, el 20 de juny de 1978 el president del Casino Josep Barrau Xipell i l'alcalde de Tiana Josep Paris Rigalós signen l'escriptura de compravenda. Acabava de néixer el Casal del Poble. Si bé el 20 de juny ja s'havia signat l'escriptura de compra, la Sala Albéniz, el teatre, va romandre tancada fins el 23 de setembre, quan s'hi va portar a terme el primer acte públic: l'exposició homenatge a Lola Anglada, organitzada per un grup de tianencs amb l'Alvar Suñol i en Josep Canals al capdavant. A partir d'aquí el Casal, malgrat estar en molt males condicions i bastant deteriorat, es converteix en el centre d'actuacions culturals i lúdiques.: mostres d'art, castanyades per Tots Sants, balls de Carnestoltes, revetlles de Sant Joan i Sant Pere, balls de Festa Major, cantades d'Havaneres, sardanes al jardí, campionats d'escalextric, campionats d'escacs... L'any 1982 es crea una companyia de teatre-cabaret, el grup Bum-Bum-Music, avui desaparegut. El 1984 neix l'Agrupació Artística del Casal, el primer grup de teatre d'aficionats, de la que en sortiria, quatre anys més tard, la Societat Recreativa Els Nou Pins. El 1986 es crea l'Agrupació Artística el Casal, amb el Club de Dòmino Tiana i el Club Petanca Tiana.
Bibliografia
http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-casa… Carreras, Lluis i Toffoli, Josep Maria (2002). El Casino de Tiana. Cent anys de vida i història. Tiana. Casino de Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana.