Alzinar gran de la Massana, l' Font-rubí

Alt Penedès
Uns 300 m al N/NE de l'església de Sant Joan de la Massana
Camí que s'inicia davant de Cal Merlès i que discorre en direcció SE
338

Coordenades:

41.41812
1.63606
386017
4586072
08085-2
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Ibèric
Antic
V-II aC
Dolent
Gran part del jaciment fou destruït el 1990 per una explanació amb finalitats agrícoles
Inexistent
Sí (CC.AA. 3688)
Fàcil
Productiu
Privada
08084A02800043
Miquel Gea i Bullich

Assentament ibèric que, en origen, se situava en un petit promontori envoltat per dues corrents d'aigua, que, en formar l'aiguabarreig, tancaven l'àrea ocupada, quedant aquesta en forma d'esperó. És coneguda l'existència de murs, paviments de cases i carrers i sitges, entre d'altres estructures. Atenent als materials recuperats coneguts es pot establir un període de funcionament de l'assentament que, com a mínim, abastaria des de finals del segle V fins al segle II aC. Des dels anys 60 del segle XX el jaciment ha patit diverses remocions de terra i actuacions de clandestins que, de ben segur, l'han destruït en gran part. En aquest sentit, cal fer especial esment a l'esplanació del turó que es dugué a terme l'any 1990 i que afectà, especialment, l'extrem N-NO del jaciment. No obstant això, és força probable que encara restin alguns vestigis del que havia estat aquest assentament ibèric.
Durant la visita efectuada amb motiu de la confecció de l'Inventari de Patrimoni de Font-rubí foren visibles alguns fragments ceràmics d'època ibèrica

Material d'aquest jaciment es conserva als següents llocs:
Museu de Vilafranca, Vilafranca del Penedès
Museu del Castell de Sant Martí Sarroca, / Sant Martí Sarroca.
Col·lecció particular d'en Magí Suriol, / Rovira Roja (Sant Martí Sarroca).
Col·lecció particular d'en Esteve Reixach, / de Guardiola de Font-rubí.
Col·lecció particular de n'Antoni Grimau, / Vilafranca del Penedès.

El jaciment fou descobert per Esteve Reixach l'any 1940 i informà el Sr, Pere Giró, qui examinà el terreny i hi trobà estructures arqueològiques. Pere Giró informà el 1946 a la "Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas". L'any 1952 el propietari del terreny arrencà el bosc que cobria el jaciment per tal de convertir-lo en terra de conreu. El 1956 es reiniciaren les prospeccions i les troballes. L'any 1963 s'excavaren unes sitges a l'extrem sud del camp. El 1977 es denuncia la destrucció del poblat per qüestions econòmiques. Es té coneixement que durant els anys 80 es realitzaren diverses prospeccions. El 1990 es duu a terme una intervenció de control on es recuperen diverses restes. El mes de febrer de 1990 el Sr. Magí Suriol, de la Rovira Roja, presencià els treballs d'explanació del terreny.

BRUGUERA, Ramon (1995). "Tipologia-cronologia de les àmfores ibèriques de l'àrea del Penedès". Miscel·lània Penedesenca, núm. 20, 1994. Pàgs. 75-88.

CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès.

GIRÓ, Pere . "Esteve Reixach y el poblado prerromano de l'Alzinar de la Masana". Olerdulae. 6. Revista del Museu de Vilafranca.

SANMARTÍ, Joan (1996-1997). "Els materials d'importació del poblat de l'Alzinar gran de la Massana (Guardiola de Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)". Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. XXXVI.

CEBRIÀ, Artur; SENABRE, Maria Rosa; RIBÉ, Genís (Inèdit). Carta Arqueològica de l'Alt Penedès