Ajuntament
Granollers

    Vallès Oriental
    Plaça de la Porxada, 6
    Emplaçament
    Al nucli antic de Granollers
    144

    Coordenades:

    41.60809
    2.28724
    440610
    4606510
    Número de fitxa
    08096 - 21
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Historicista
    Segle
    XX
    Any
    1902-04
    Simó Cordomí i Carrera (arquitecte); Josep M. Barnadas (escultura)
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. E-19. Protecció de tipus II: Conservació amb reforma condicionada.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA 28973
    Accés
    Fàcil
    Administratiu
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Granollers
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat.

    Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de  la composició.

    A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta.  

    A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge.

    La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina.

    Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos

    Al llarg de l'època medieval Granollers va canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en que va pertànyer al domini reial la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculat a la construcció de la muralla. El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i a patir de 1500, amb la instauració de la insaculació, diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila, que van propiciar el gran moment de Granollers, el segle XVI.

    S'ha definit el segle XVI com el "segle d'or" de Granollers. La vila va créixer considerablement, esdevenint una població comercial molt destacada al centre de Catalunya. En aquesta època es van sobrepassar les muralles medievals i la vila es va estendre per ravals als carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la Porxada, es van empedrar els carrers i es va edificar una nova casa de la Vila, entre 1581 i 1582, en el mateix lloc on, molt probablement, ja hi havia l’anterior. El govern municipal va augmentar el seu poder, que es fonamentava sobretot del control sobre el mercat i els impostos que pagava. Existien els càrrecs de Pessador, Mostassà o Palloler que el 1584 tindria un edifici propi: "el Pallol" o magatzem de gra.

    Ja al segle XX, el 1902 l’alcalde Josep Barangé i Bachs va ordenar el disseny per a la construcció d'una nova Casa de la Ciutat. L'obra fou encarregada a l'arquitecte d’Olot Simó Cordomí i Carrera. Va finalitzar dos anys més tard, el 1904, durant el mandat de l’alcalde Miquel Blanxart. Durant els fes d’Octubre de 1934 l’edifici va patir certes destrosses causades per la metralla de l’exèrcit que volia accedir-hi.

    En l'actualitat, l'edifici es manté com a seu principal de l'Ajuntament de la ciutat, i és el lloc on se celebren els plens municipals.

    BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.

    ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993) Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.

    PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).

    PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.

    SESÉ, Jaume (1987b) 2. El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.

    TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994) "L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps" Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.