Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’edifici de l’Ajuntament de Granollers és el resultat d’una reforma realitzada a principis del segle XX, quan va adoptar un marcat caràcter historicista. L’escultor Josep M. Barnadas és l’autor dels elements decoratius (llindars, obertures i el balcó) que li donen un regust goticista, molt ornamentat i florejat.
Es tracta d’una edificació entre mitgeres que consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula a dues vessants. La façana és de carreus en la primera planta i la resta estucada amb aparell de totxo. La composició de la façana és asimètrica, amb dos eixos d’obertures a la franja esquerra i un altre a la dreta que es mantenen en les dues primeres plantes. L’edifici queda coronat per una torreta octogonal al costat dret que trenca la uniformitat de la composició.
A la planta baixa les dues obertures de l’esquerra, corresponents a l’entrada, són en forma d’arcs de pedra apuntats. Al nivell dels capitells tenen una imposta que enllaça amb el guardapols d’una finestra geminada d’arc sinuós que es troba a l’eix de la dreta.
A la planta pis destaca especialment el balcó-galeria de l’eix de l’esquerra. Consta de dos arcs de perfil sinuós sostinguts per columnes helicoïdals, amb barana de traceria i la llosa suportada per mènsules. Tot profusament decorat amb motius vegetals. Dues mènsules enllacen amb la clau dels arcs apuntats que hi ha a sota. A l’eix de la dreta trobem una finestra coronella d'arc lobulat amb guardapols i fullatge.
La façana és coronada amb una potent barbacana amb relleus ceràmics entre les mènsules, limitada al nord per una torre de planta octogonal acabada amb barana de traceria i pinacles. A la part davantera conté un rellotge. A l’angle sud de la teulada s’aixeca un esvelt pinacle sostingut per una mènsula amb una figura femenina.
Ha tingut reformes per adaptar-lo als nous usos.
Història
El nucli medieval de Granollers es formà entorn de la sagrera que hi havia al voltant de l’església i, sobretot, del mercat, que es va desenvolupar a la zona on ara hi ha la plaça Porxada. Sembla del tot probable que en aquesta època l’edifici del Consell municipal ja es trobava en aquesta plaça. Al llarg de l'època medieval Granollers va anar canviant de jurisdicció (reial o senyorial) en funció dels interessos polítics de cada moment. En els moments en què va pertànyer al domini reial, la vila va anar obtenint privilegis que afavorien la seva organització municipal, com per exemple l'exclusivitat de la justícia reial (1219), l'elecció de batlle, l'elecció de quatre jurats (1356) i la imposició de tributs municipals (1366) vinculats a la construcció de la muralla.
El 1418 Granollers passà definitivament a poder reial i, a partir de 1500, amb la instauració de la insaculació, diversos privilegis van reforçar l'autonomia de la vila. El segle XVI s’ha definit com el "segle d'or" de Granollers. La petita vila es va estendre més enllà de les muralles cap als carrers de Corró i de Barcelona. Es va construir la gran obra de la Porxada, es van empedrar els carrers, es van bastir nous edificis, es va encunyar monedes, es va facultar a la vila per a organitzar l'abastament de grans collits al terme per tal d'assegurar les necessitats de la vila i les peticions de Barcelona i altres. L’augment de poder del Consell municipal derivava, sobretot, del control sobre el mercat i els impostos que pagava. A més, l’Ajuntament tenia el monopoli del blat.
En aquest context de creixement es va portar a terme la construcció d’una nova casa de la Vila entre 1581-1582, situada en el mateix emplaçament que l’actual. Pocs anys després, entre 1586 i 1587, es va portar a terme una obra encara més significativa: la construcció de la Porxada. Era la llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers.
Finalment, l’última reforma important de l’edifici de l’Ajuntament es va iniciar l’any 1902. La va impulsar l’alcalde Josep Barangé i Bachs, i va consistir en una reforma substancial de l’anterior edifici. L'obra, que fou encarregada a l'arquitecte d'Olot Simó Cordomí i Carrera, es culminaria dos anys més tard, el 1904, durant el mandat de l'alcalde Miquel Blanxart.
Durant la Guerra Civil, amb motiu dels fets d’octubre de 1934 es van fer certes destrosses a l’edifici, a conseqüència de la metralla de l'exèrcit que volia entrar a la Casa de la Vila. Llavors es va malmetre certa documentació de l'Arxiu i es van produir destrosses aparatoses a la façana i oficines municipals. En l'actualitat, l'edifici es manté com a seu principal de l'Ajuntament de la ciutat, i és el lloc on se celebren els plens municipals.
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit).
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
SESÉ, Jaume (1987b). El creixement industrial. Granollers al segle XIX, Col. Coneguem Granollers, núm. 2., Granollers, Ajuntament de Granollers.
TINTÓ I ESPELT, Lluís (1994). "L'arxiu Municipal de Granollers. El túnel del temps", a Lauro, núm 7, juny 1994, p.35-37. Granollers.
