Ajuntament Santa Maria d'Oló

Moianès
Avinguda Manuel López, 1. Nucli urbà d'Oló
507

Coordenades:

41.87402
2.03484
419910
4636239
08258-331
Patrimoni immoble
Edifici
XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Administratiu
Pública
Ajuntament de Santa Maria d'Oló
Jordi Piñero Subirana

Edifici en forma de xalet o torre residencial que en el seu origen havia estat residència per a directius d'HEMALOSA, i darrerament del metge de l'empresa, i que actualment és la seu de l'Ajuntament. Es troba a l'avinguda Manuel López i al costat de l'antiga fàbrica, en un entorn actualment enjardinat. És una edificació no gaire gran, de planta més o menys quadrada amb un cos adossat a la part davantera, i consta de planta baixa més un pis. La composició arquitectònica és senzilla però elegant, de línies clares i amb un joc de volums interessant. A la façana principal, encarada a l'avinguda, hi destaca la presència de dos balcons. En el més gran s'hi ha habilitat a sota un vestíbul. Com a elements decoratius tan sols cal remarcar els cabirons de fusta de la teulada i sota el balcó principal, una discreta decoració a la barana del balcó i els forats de ventilació de formes triangulars que hi ha sota la teulada i també entre obertures. En la façana posterior el pinyó sota teulada consta d'una triada de finestres de punt rodó que donen a aquesta part un toc vagament noucentista. Els murs són arrebossats i pintats de blanc. A la façana de llevant sobresurt una petita tribuna a planta baixa. En el vestíbul hi ha una capelleta feta de rajola que representa una marededéu. Està firmada per M. Pérez de los Santos.
Cal dir que molt a prop hi ha un altre xalet, actualment dins la propietat de l'empresa FACA, que té una tipologia pràcticament idèntica.

La casa de la vila ha tingut diferents ubicacions al llarg del temps. La situació més antiga era dalt del poble, a la casa dita Cal Terme, a l'antic carrer Mesón (actualment Sant Jordi) número 1. Durant la guerra es va traslladar a la rectoria. Acabada la guerra va anar en una casa de l'avinguda de Manuel López, en una casa on ara hi ha l'hostal. Més tard es va traslladar a cal Manant, una casa d'influència modernista situada al carrer Sant Antoni. La seva propietària era Consuelo Altimires Pons, pertanyent a una família benestant que s'havia traslladat a Barcelona. Quan va morir va deixar al poble d'Oló aquesta casa amb l'obligació de destinar-la a casa de la vila. Els hereus de confiança de la finada (el matrimoni Roger-Vidal, propietaris d'HEMALOSA) en van fer donació al municipi. El nou ajuntament fou inaugurat el 21 d'agost de 1961. Però el 1977 ja es va iniciar un avantprojecte per construir un nou edifici consistorial al carrer Barcelona sense número. Va estar enllestit a principis de la dècada de 1980, i també incloïa el dispensari municipal (FERRER i altres, 1991: 139). En aquest emplaçament l'Ajuntament s'hi va estar fins els volts de 1997. Dos anys abans (el 1995) s'havia comprat un dels xalets que s'havien edificat a la dècada de 1950 com a habitatges per als directius d'HEMALOSA amb la intenció d'instal·lar-hi la seu del consistori. Aquestes torres residencials estan situades a l'Avinguda Manuel López i, per tant, eren molt a prop de la fàbrica. N'hi ha dues: una era per a l'amo de la fàbrica i en l'altre, en els darrers temps, hi vivia el metge de l'empresa. Aquesta última havia estat desocupada des del tancament de la fàbrica, i és l'actual Ajuntament. Després d'una lleu rehabilitació, el nou Ajuntament s'inaugurà l'abril de 1997. Pels volts de 2003 es va portar a terme l'enjardinament de l'entorn.

FERRER, Llorenç i altres (1991). "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 139.