Sant Pere de Castellet
Castellet i la Gornal

    Alt Penedès
    Nucli de Castellet
    153

    Coordenades:

    41.26495
    1.63709
    385836
    4569065
    Número de fitxa
    08058 - 218
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Segle
    XI-XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Immoble / 2747-I / Aprovació definitiva comissió urbanisme / 15/12/2004
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 2549
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    L’església de Sant Pere de Castellet fou transformada al segle XVII i de l’església original només en resta la façana de tramuntana i ponent. L’edifici, de planta rectangular, és d’una sola nau amb dues capelles a cada lateral amb la coberta interior de volta de canó i reforçada per arcs torals. A llevant està capçada per un absis semicircular precedit per un curt tram presbiteral amb la coberta en volta de canó i per l’exterior a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb un òcul a la part superior afegit en època moderna. Al segle XII, adossat a la façana principal s’hi bastí un atri. Es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües per l’exterior i per l’interior en volta de canó el qual s’hi accedeix, per ponent,  per una per una gran obertura d’arc de mig punt. Aquest espai que dona accés a la portalada de l’església, també s’hi pot accedir pel mur de tramuntana a partir d’una obertura d’arc de mig punt. A la façana de migjorn s’hi obren dues finestres d’arc de mig punt adovellades. Aquest espai exercia diverses funcions, una de les quals era acollir inhumacions de membres benestants. En aquest cas, va acollir dos sepulcres de membres del llinatge dels Castellet situats un a cada costat del portal d’accés. A l’atri s’hi accedeix per una gran escalinata degut al desnivell del terreny. Posteriorment, a la paret de tramuntana s’hi va construir un campanar d’espadanya coronat amb una coberta a dues aigües. Està format per dos nivells  amb dos ulls d’arc de mig punt per nivell. A l’interior va ser reformat al segle XVII i en destaca l’ornamentació d’una petxina a l’arcada de l entrada i a l’espai de que acull la pica baptismal.

    Antigament damunt l’entrada hi havia hagut el cor.

    L’església de Sant Pere de Castellet apareix esmentada l’any 1106 quan Ramon Berenguer III la va cedí al monestir de Santa Maria de Solsona, tot i que aquest document  no es pot considerar del tot segur degut a la falsedat dels càrrecs signants. Les primeres notícies segures daten de l’any 1151 en la butlla que el papa Eugeni III a la canònica de Santa Maria de Solsona. L’any 1195 Bertran de Castellet, senyor del castell de Castellet, hi fou enterrat. L’any 1484 l’església de Castellet ja era parròquia ja que aquell any, l’església de Sant Esteve de Castellet es convertí en sufragània de Sant Pere i Sant Marçal a partir de l’any 1739. Durant la guerra civil, 1936-1939, es van malmetre les osseres de la zona de l’atri.

    AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.

    CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès.

    DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.

    Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.

    LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.