Pou de Can Talleda
Fogars de la Selva
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El pou de Can Talleda està situat a mà dreta del revolt dins el torrent, immediatament després de passar la casa, de la qual en queden nombrosos murs dempeus a ambdós costats del camí. L’accés es fa pel camí de Can Masó, agafant el segon trencall que hi ha a mà esquerra un cop deixat enrere Ca l’Agutzil i Can Mestric. Només entrar per l’antic camí de carro que puja progressivament, avançar uns quatre-cents metres.
El pou és vertical amb registre cilíndric, excavat al terra i les parets internes reforçades amb pedra collada amb argamassa. Ha perdut la coberta troncocònica voltada tan característica dels pous de construcció antiga presents al municipi, i també el frontal, que sembla han caigut d’aplom a l’interior. De l’estructura aèria, només es conserva part del paredat exterior que mesura actualment 1’35 metres d’alçada per 0’35 m de gruix.
L’aigua ha estat des de sempre una necessitat primordial en el món rural i essencial en l’establiment estratègic d’un mas. I si la seva disponibilitat era escassa, els homes i dones havien d’idear tota mena d’enginys per aprofitar al màxim els recursos hídrics que podien obtenir de l’entorn. Sense aigua no es podia incrementar els caps de bestiar ni l’horta amb els productes de consum bàsic. No es podia engrandir la família ni tenir treballadors i masovers que treballessin a la finca. Aquest fet era present constantment en la consciència i en el dia a dia dels habitants dels masos, que consideraven l’aigua com un bé molt preuat, conscients que en casos de manca de pluja les conseqüències podrien esdevenir terribles.
Els pous són un dels elements de captació d’aigua subterrània més complexos que, com l’excavació de mines, comportava un perill molt gran tant en el moment de la construcció com en el cas de la seva reparació o manteniment.
Història
Amb el nom de Can Talleda només s’ha pogut localitzar informació contemporània coincidint amb el cadastre de 1862, on sembla que era propietat, almenys fins a mitjan del segle, de l’heretat Rovira de Sant Hilari. En aquest cadastre, a més de declarar la casa, també contempla unes divuit quarteres de terres de conreu, a més de suredes i alberedes.
En el padró de Ramió de 1889, sembla que la finca només és habitada per masovers. Es tracta del matrimoni format per Segimon Pla Garròs i Maria Xaubet Albí que hi viuen amb els seus fills, Joan (nou anys) i Maria (de sis anys). El masover provenia de Grions, on els seus pares eren propietaris de Can Joandó.
Bibliografia
FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.
