Parc Natural del Montseny
Sant Esteve de Palautordera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Normativa: Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals. DOGC 556 de 28 de juny de 1985.
Declaració de Parc Natural: Decret 105/1987 del 20 de febrer
Descripció
El massís del Montseny és Parc Natural i Reserva Mundial de la Biosfera. El coronen cims com el turó de l'Home (1.706 metres) o el Matagalls (1.697 metres) i acull un patrimoni natural i cultural molt ric.
El massís del Montseny, Parc Natural i Reserva Mundial de la Biosfera, abasta parts de les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental.
Està format per la carena del turó de l'Home (1.706 metres), les Agudes (1.703 metres), el Matagalls (1.697 metres) i el pla de la Calma (puig Drau, 1.344 metres). El travessen els rius Congost, la Tordera i la riera Major. Una combinació que fa que la vegetació sigui riquíssima i tingui una fauna molt abundant.
Del patrimoni cultural en destaquen les construccions megalítiques de la serra de l'Arca, la vil·la romana de Can Terrers, les moltes esglésies medievals, els nombrosos castells, els masos fortificats del Bellver o la Sala, el conjunt del Tagamanent i l'ermita de Sant Segimon.
La bellesa i la diversitat dels paisatges del Parc Natural del Massís del Montseny han inspirat nombrosos artistes, escriptors i intel·lectuals, i cada any atrauen prop de dos milions de visitants.
Inclou els municipis d'Aiguafreda; Fogars de Montclús; Arbúcies; Breda; Brull, el; Viladrau; Figaró-Montmany; Montseny; Seva; Campins; Cànoves i Samalús; Garriga, la; Gualba; Riells i Viabrea; Sant Esteve de Palautordera; Sant Pere de Vilamajor; Sant Feliu de Buixalleu; Tagamanent.
La Flora:
L'enorme varietat de condicions d'humitat i temperatura fan que el Parc Natural del Massís del Montseny presenti una vegetació excepcionalment diversa. A manera d'estrats que van canviant segons l'alçada, se superposen formacions vegetals característicament mediterrànies a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de mitja muntanya plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels mil metres (fagedes i avetoses) i fins d'ambients subalpins als cims (matollars i prats).
La Fauna:
En funció de la vegetació existent a diferents zones es poden trobar espècies típiques de la zona centreeuropea així com també fauna mediterània.
Com a mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat al voltant de 270 espècies de vertebrats. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos.
El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d'influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó.
Història
La Reserva de la Biosfera del Montseny va ser declarada el 28 d’abril de 1978 per part de la UNESCO; les característiques singulars del territori, tant les característiques ecològiques com culturals i les activitats econòmiques tradicionals que s’hi desenvolupen van propiciar el seu reconeixement.
Durant el 2014, després d’un procés participatiu i de consulta a tots els municipis que formen part de la Reserva es va ampliar l’àmbit de la Reserva de la Biosfera del Montseny fins a 50.166 hectàrees, un territori amb una població de 51.760 habitants. Sens dubte, aquest fet és un dels grans reptes de gestió del futur.
