Mare de Déu de la Pau

Òdena

El temple de la Mare de Déu de la Pau és l'església qualificada com quasi-parroquial del barri de Sant Pere. Segons el codi de dret canònic en circumstàncies especials es pot constituir una quasi parròquia. Es tracta d'una comunitat de fidels que encara no s'ha constituït com a parròquia, tot i que les seves funcions són gairebé idèntiques.
Segons Josep-Vicenç Mestre "L'edifici va ser construït l'any 1978 i està configurat per un joc de volums cilíndrics intercalats, formant un conjunt de volums suaus i harmònics. A la banda sud, al costat de l'accés principal al temple, emergeix el campanar constituït per una senzilla torre cilíndrica amb petites obertures als quatre vents que recorda el minaret d'una mesquita islàmica, i que és l'únic element que proporciona verticalitat al conjunt. Una senzilla creu corona la torre del campanar. Defugint materials utilitzats en d'altres edificis d'aquestes característiques, els murs de l'església són arrebossats i pintats de blanc. Un conjunt d'arcuacions cegues apuntades, les finestres de clara verticalitat i els vitralls són les úniques ornamentacions de l'edifici. A la part posterior, l'edifici mostra una façana amb algunes obertures de diferent forma i dimensions protegides amb reixa metàl·lica. Unes escales exteriors comuniquen els diferents nivells de l'edifici.
L'interior segueix les directrius marcades pel Concili vaticà II, amb línies austeres i
senzilles representacions iconogràfiques, en un intent de proximitat als feligresos".
La pintura mural de l'altar és obra de Teresa Busquets de l'any 1978; va ser restaurada anys després per Felipe Lucio.
A l'interior també trobem un Cristi Crucificat i una imatge de la Mare de Déu de Fàtima que prové de Santa Maria d'Igualada on estava guardada en un magatzem. La va pintar Mercedes Siman. L'església no disposa encara de cap imatge de la titular, la Mare de Déu de la Pau; només hi ha una petita figura a partir de la qual s'havia de fer l'original però que de moment ho s'ha fet realitat.