Llegenda de la Fàtima i el Busquets
Caldes d'Estrac
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La musulmana Fàtima sent a parlar la Leonor, esclava cristiana provinent de Caldes d'Estrac que havia estat segrestada en una de les habituals ràtzies que els pirates sarraïns feien a la costa catalana, dels efectes guaridors dels banys termals de la seva població i decideix anar-hi d'incògnit a provar-los ja que està malalta. De dia s'amagava a la Torre dels Encantats, que segons hom diu vindria d'aquí el seu nom, i de nit sortia a prendre les aigües, seguint una rua misteriosa fins a la font d'aigua guaridora. La Fàtima es curà i, a més, s'enamorà del caldenc Busquets. La unió dels dos personatges és celebrada simbòlicament plantant una olivera al capdamunt de la Torre de Can Busquets. Símbol de pau entre les religions cristiana i musulmana en aquella torre que durant tants anys havia servit per avisar als caldencs dels atacs sarraïns.
Aigües clorurades sòdiques lleugerament termals (38,8ºC), indicades contra el reumatisme muscular i nerviós, neuràlgies, problemes d'articulacions. La llegenda ha inspirat la creació de gegants amb el nom de la Fàtima i el Busquets; l'any 1997 per celebrar el 10è aniversari de la Colla de Geganters es va celebrar el "casament" d'aquests dos personatges.
Història
Aquesta llegenda ja va ser documentada per Víctor Balaguer el 1857.
Bibliografia
MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar. NADAL, J. (1951). Un tros de Barcelona. Caldetas 1800. Dalmau y Jover. Barcelona.