Imatge de Sant Jaume
Sant Jaume de Frontanyà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La imatge de Sant Jaume és una talla de guix i ferro de grans dimensions: aproximadament 2 m. d'alçada, per 0,5 m. d'amplada i 0,5 m. de fondària, situada en una base quadrada a gran alçada, emmarcant l'àbsis central per la part esquerra. L'obra sembla que conserva la policromia original. Presenta l'apòstol en una posició erecte, vestint una túnica fins als peus de color terrós, un barret amb una petxina a la part central i una aureola de metall que el corona. Destaca per portar els cabells llargs i barba, amb una actitud plàcida i contemplativa. A la mà dreta subjecta un bastó de ferro amb una carbassa d'aigua al capdemunt, mentre que a la mà esquerra porta un pergamí a l'alçada del pit.
Història
La representació de Sant Jaume com a peregrí comença a desenvolupar-se a l'època romànica, un segle de gran auge del Camino de Santiago. Així, espontàniament neix una nova concepció iconogràfica que identifica la figura de Sant Jaume amb els peregrins que acudeixen al seu santuari a Compostel·la.
Durant la seva vida, es diu que Sant Jaume deambulava pels camins de la Hispània medieval evangelitzant la població, tot suportant-se amb un bordó, un bastó alt que porten els peregrins, portant una carbassa d'aigua, un barret i una bandolera, adornant-se amb alguna petxina. L'únic element que el diferencia d'un peregrí medieval és el llibre que porta a les mans, que li atorga la categoria d'apòstol evangelitzador.
El sermó Veneranda dies del llibre I del Calixtino , la font escrita de referència per interpretar l'iconografia xacobea, presenta el bordó en el que el peregrí es recolza, com si fos el seu tercer peu, simbolitza la Santissima Trinitat, mentre que la petxina és el símbol de les bones obres que cada peregrí ha de dur a terme durant el seu viatge al santuari de Compostel·la.
