El Perai
L'Esquirol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és de teula àrab, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a ponent.
Les obertures són de composició regular, de pedra treballada. El portal és rectangular, de pedra, amb la llinda datada amb l'any "1742" i una finestra al damunt. La façana de llevant presenta un altre portal i tres finestrals d'arc còncau; i la façana nord, petites finestres.
A migdia s'hi adossa, a nivell del primer i del segon pis, un cos annex de porxos d'arc de mig punt.
Els murs són de pedra lligada amb morter de calç, arrebossats, amb pedres cantoneres.
Element inclòs al Catàleg de masies i cases rurals del POUM 2008: M19.
Història
Les referències documentals més antigues de la casa, coneguda originàriament com el mas l'Esquirol, són de l'any 1351. La família Esquirol, força hisendada, era també propietària del Simon i d'altres terres.
L'any 1401, Bernat Esquirol era lloctinent de Jaume sa Parra, batlle del Cabrerès.
Pels volts de l'any 1420, Joan Esquirol i el seu fill Pere, amb motiu del trasllat de la seva residència a Olot, van vendre el mas l'Esquirol a Francesc Comperó, àlies Perai, de Rupit, que el va adaptar com a hostal.
El nucli urbà de l'Esquirol es va formar al segle XV a l'entorn d'aquest antic hostal, molt freqüentat pels traginers que recorrien el camí ral de Vic a Olot.
Els propietaris del Perai, hostalers fins al segle XVIII, eren gent adinerada que prestava diners a censal a gent de la rodalia.
Bibliografia
FENOY, E.; PANADÈS,J. (2007). Catàleg de masies i cases rurals. Inventari d'edificacions en sòl no urbanitzable. POUM. L'Esquirol: Ajuntament de L'Esquirol.
GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1992). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (L'Esquirol).
PLADEVALL, A.; SIMON, A. (1986) Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII: segons el "Diari" de Joan Guàrdia, pagès de l'Esquirol, i altres testimonis d'Osona. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, p. 123-129.
PARÉS i GANYET, Q. (1976) La Despoblació rural i les masies del Collsacabra: seguit de divisió de la comarca en zones relació de cases de pagès i altres dades. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 219.
PLADEVALL, A.; COLL, F.X.; SERRA, A. (2002) Història de la parròquia i poble de Santa Maria de Corcó. L'Esquirol: Parròquia de Santa Maria de Corcó, p. 52-53.
ROVIRÓ i ALEMANY, X. (2014). El Camí ral de Vic a Olot: itinerari i històries. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, p. 19-21.
TORREDEFLOT i CORNET, I. (1893) "Parròquia antigua de Corcó: Corcó-Esquirol". Setmanari Català, Any IV: nº 18. Manresa, p. 275-277.
