Cementiri de Sant Martí de Maçana
Rubió
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El cementiri de Rubió es troba situat a llevant de l’església de Sant Martí de Maçana, damunt un turó al nord-est de terme de Rubió. Correspon a un edifici de planta rectangular amb l’accés situat a migdia mitjançant un portal d’arc rebaixat i varis graons que salven el desnivell del terreny. Damunt el portal hi ha una creu llatina de pedra amb la data 18--. A l’interior hi ha una creu llatina metàl·lica damunt d’un basament cilíndric de pedra i dues galeries porxades, una situada a tramuntana i l’altra a llevant. Ambdós porxos estan realitzats amb columnes d’obra que sostenen la coberta que reguarda tres nivells de nínxols.
La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 005.CA del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
El lloc de Maçana apareix documentat entorn l’any 990 en una sentència judicial presidida pel compte Ramon Borrell, en la qual es dicta que Aeci té que cedir al seu germà Guitard, una alou situada a l’extrem de Grevalosa, a la vall de Cantallops, que afronta amb Maçana. Al segle XI ja s’hi documenta el castell de Maçana, pertanyent al comtat de Manresa i del qual a dia d’avui no en resta cap vestigi. L’any 1365 el terme de Maçana comptava mb 67 focs, distribuïts entre els masos dispersos que configuraven el terme. La parròquia de Maçana apareix citada en els llistat parroquials del Bisbat de Vic de l’any 1025 i 1050. Segons dades parroquials antigament aquesta església tenia l’advocació de Sant Iscle i tenia com a sufragània l’església del Grauet, actualment del terme d’Aguilar de Segarra. L’any 1840 el terme de Maçana va quedar integrat dins el municipi de Rubió.
Bibliografia
BORI ALCAÑIZ, R. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.
DALMAU, E. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. Patrimoni arquitectònic català. Lliçà de Vall.
GAVÍN, JM. (1988): Inventari d’esglésies. Anoia-Conca de Barbarà. Vol. 16. Arxiu Gavín
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
