Casilla del "Peón Caminero" a Sant Sebastià
Òdena
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta regular orientat a sud-est, que consta de planta baixa i coberta a dos
vessants de teula ceràmica tipus aràbiga amb carener paral·lel a la façana principal. Pati a
la banda posterior tancat amb barri. L'edifici està envoltat d'un jardí amb vegetació de gran
frondositat. L'accés a la casa es realitza per la façana principal a través d'un portal d'arc
rebaixat. Sobre el portal hi ha un rètol on es llegeix: CASILLA DE PEONES CAMINEROS
Nm. 563 Hm II. Al costat del portal hi ha una segona placa amb la inscripció: TERMINO
MUNICIPAL DE ODENA.
Aquesta Caseta del Peó Caminer estava projectada per allotjar dos habitatges amb un
únic accés des de l'exterior. El portal principal dóna al vestíbul per on s'accedeix, a banda
i banda, a cadascun dels habitatges. Un petit passadís comunica amb el pati situat a la
banda posterior del conjunt. Des del vestíbul s'accedeix també a la cuina, la qual conserva
una llar de foc, una pica i prestatgeries d'obra. La cuina comunica amb la sala i alcova, la
qual disposa d'una finestra a l'hort. L'hort té un pou i una comuna com equipaments
d'ambdós habitatges. En el pati també es guardava la llenya i les eines de treball.
Edifici construït amb murs de maçoneria i tàpia, obra de fàbrica a les obertures, estructura
de fusta a la coberta i paredat irregular en el seu basament. L'edifici presenta un acabat
arrebossat i pintat i conserva algun dels antics cartells informatius retolats amb pintura que
fan referència a l'antiga carretera N-II. A la façana lateral nord hi ha un rètol amb
l'anagrama N-II dins d'un rectangle que ha perdut el color vermell original i la resta del
cartell és de color blau, amb les inscripcions LERIDA i MADRID. I a la façana lateral sud hi
havia una altra inscripció pintada sobre l'arrebossat exterior de la paret que s'ha perdut en
gran part però que deixa veure encara la paraula BARCELONA. Les façanes principal i
posterior de l'edifici disposen d'un petit acroteri amb motllures d'aparença clàssica que
gira vers les façanes laterals, convertint-se en l'únic ornament de la construcció.
Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
Història
L' inici del regnat de Carles III -1759- coincideix amb una veritable planificació i impuls de
les obres públiques a la península. L'any 1761 es va disposar l'inici de les obres en els
camins d'Andalusia, Catalunya, Galícia i València, i un any més tard es va redactar el
Reglamento para la conservación de los caminos en general -1762-. Es va contemplar
l'establiment dels peons caminers amb la funció de mantenir en bon estat una llegua de
carretera. Es van construir llavors 49 casetes o casilles amb l'objectiu que l'empleat de les
obres públiques habités al costat del tram corresponent de carretera assignat, evitant així
les despeses de desplaçament. Poc es va legislar i reformar durant l'exercici de Carles IV i
Ferran VII, si bé es van invertir grans sumes per a la continuació de la xarxa general de
carreteres. Va ser durant el regnat d'Isabel II que es va promoure i millorar el reglament
sobre les esmentades casetes.
La distribució de molts d'aquests habitatges es correspon amb els models d'habitatge
obrer dissenyats l'any 1859 per Lucio del Valle, Víctor Martí i Ángel Mayo. La funció
d'aquests habitatges era la de proporcionar unes habitacions sanejades i higièniques a les
famílies dels peons caminers. El seu emplaçament no era casual ja que es van ubicar al
costat del tram de treball per facilitar l'assistència contínua i immediata dels quilòmetres
assignats.
Els primers models oficials van ser habitatges individuals amb una superfície edificada de
79,67 m2 i un petit hort o jardí de 27,90 m2. L'any 1859 es va apostar pel model de
casetes aparellades no tan sols per evitar l'aïllament a què es veia sotmès el treballador
sinó també per rendibilitzar el cost de l'obra. Es va reduir la superfície de la construcció a
109,05 m2 disposant com espai comú el vestíbul i l'hort, aquest últim una mica més ampli
amb 68,97 m2 per a ambdues famílies. L'habitatge disposava d'un espai destinat a saladormitori
i una cuina. La superfície de la sala-dormitori no es va modificar si bé es va
reduir la superfície de la cuina. No es podia reduir aquest espai si es volia oferir una
estança còmoda i saludable a una família amb dos nens, calculant 15 m3 per a cada
individu. En el pati de la casa es va instal·lar el pou i un espai amb l'inodor. A més, el peó
podia guardar la llenya i les eines de treball, que no eren poques.
Aquest sistema de treball o habitatge va funcionar fins que les mateixes comunicacions
van possibilitar el fàcil trasllat del peó al seu lloc o tram de treball des dels nuclis més
propers de població, essent innecessari habitar a peu de carretera.
Bibliografia
Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013.
MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1999): "L'àlbum d'Òdena", Col·lecció l'Àlbum de Catalunya: Els Municipis de Catalunya en Cromos, Geographica Mapamundi, Òdena
ORTUETA HILBERATH, Elena de (2000) "Modelos de casillas de peones camineros". Actas del Tercer Congreso Nacional de Historia de la Construcción, Sevilla, 26-28 octubre.
