Can Llobet de Dalt

Fogars de la Selva

La data més antiga que fa referència al mas Llobet es localitza en un capbreu datat del mes de gener de 1293, entre el mas Llobet i el monestir de Breda, i signat a Hostalric. D’aquest capbreu també se’n troba una referència en un llibre de comptes de l’obreria de l’Església de Fogars de l’any 1634.

L’any 1497 el mas Llobet s’esmenta en el fogatge realitat en la col·lecta de Fogars.

Posteriorment, l’any 1515, en un pergamí del Mas Planasdevall s’esmenta Joan Llobet, fill d’Antoni Llobet i la seva esposa, constitueixen a Caterina, vídua de Narcís Planasdevall de Sant Cebrià de Fogars, la quantitat de seixanta lliures barceloneses, a més de totes les armes i arnés que seran l’aportació de Joan Llobet com a dot matrimonial en el seu maridatge amb Caterina Planasdevall.

En el primer llibre de desposoris de la parròquia de Fogars es fa constar que l’any 1621, Joan Llobet, senyor útil i propietari del mas Llobet, crea un censal de terres a l’obra de l’Església pel preu de vint lliures i una pensió anual.

L’any 1634 Montserrada Llobeta, vídua de Joan Llobet, testa per la seva ànima dos perpetus aniversaris.

L’any 1647 Bernat Cervera, dit Llobet es marida amb Teresa  Llobeta.

L’any 1672 Miquel Llobet, fill de Bernat i Teresa i hereu, es casa amb Maria Planasdevall.

L’any 1652 Fra Josep Llobet, de l’ordre de Sant Francesc de Paula, serveix la rectoria i l’església de Fogars i celebra dos baptismes. Podria tractar-se d’un germà de Miquel Llobet.

L’any 1708 Pere Llobet i Planasdevall, fill de Miquel Llobet i Maria Planasdevall es casa amb Maria Rosa Miró, amb la qual tindran un fill hereu, anomenat Diego.

L’any 1732 els Llobet pagaven la primícia de totes les terres i dels camps anomenats Valldejuli i la Coma i també el delme.

En el llibre de desposoris, l’any 1779 es deixa constància del casament d’Antoni Llobet, fill de Diego Llobet Miró I Mariana Torrent, amb Elena Planasdevall i Puig. El seu fill Francesc, es casa l’any 1805 amb Mariana Ramilans.

L’any 1838, Joan Llobet Ramilans, es marida amb Teresa Vendrell i Bibot. Malauradament, el 1839 mor l’hereu amb vint-i-vuit anys. La seva filla, que no coneixerà, Maria Montserrat Llobet Vendrell es casa a l’edat de tretze anys, l’any 1852, amb Esteve Planasdemunt i Ruscalleda.

En el registre cadastral de 1862 el mas posseeix dotze quarteres i mitja de secà, tres i mitja de vinya, una i dos quartans de sureda, trenta quarteres de bosc, divuit de terra erma i dues i mitja d’improductives. En el Pla de Fogars tenia tres quarteres d’albereda i una quartera i dos quartans d’arenal. En la peça del Sorral hi declara tres quarteres de secà, quatre d’albereda i cinc i mitja d’erm. I a la peça de la Ribera posseeixen una quartera i mitja d’albereda i dues de terra erma. Com a bestiar feiner, declara tres bous i un ruc. I també varis caps de ramaderia.

A finals del segle XIX es fa esment del mas Llobet com Can Llobet o el mas Llobet de Dalt i Can Llobet de Baix, que està en part annexada per la façana nord de la casa antiga, per on es comunicaven interiorment.

En el cens parroquial de 1896, sembla que els Llobet passaran a viure a la casa nova, probablement amb més comoditats, mentre que Can Llobet de Dalt és ocupat pels masovers Joan Camps i Poch i Rita Pastells i Vendrell amb els seus fills, Llorenç, Joan, Antolin, Magalena, Maria, Àngela i Consol, procedents de Can Xicu Camps. Durant més d’un segle, l’antic mas serà habitat pels descendents d’aquests masovers.