Can Cabreta, Mas Alsina de la Cals o de les Cabres
Palafolls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Aprovació: 19-09-2006
Descripció
En podem distingir dos habitatges, un de més nou construït al 1903, i un de més antic contraposat a l'altre, el que seria l'antic mas Alsina de la Cals o de les Cabres. Aquest, un cop construït el nou, actuarà com a masoveria.
L'edifici antic té un sostre a dues aigües. Presenta planta baixa, primer pis i golfes. L'arrebossat té diferents tonalitats de gris. Finestres i porta no tenen cap element destacable.
Del sobrenom "de la Cals" no sabem del cert quin era el motiu, però si que tenim documentat a principis del segle XX dos forns de calç dins la finca. Ara la masia queda dins la urbanització Ciutat Jardí. Als anys 70 els Alsina van vendre tota l'extensa finca a una promotora que va urbanitzar la muntanya.
L'origen del sobrenom "de les Cabres" el desconeixem totalment, motiu que va derivar com a can Cabreta, motiu que va quedar com a nom de la casa però que primer va ser el motiu d'un dels seus propietaris, Josep Alsina Cambrerol.
Història
Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas són de 1430 quan Antoni Alsina i la seva muller Caterina van vendre una feixa a Joan des Clapers, sastre, vora la Vilanova, i el 1433 en venen una altra a Joan Llorenç.
Jaume Alsina, propietari útil del mas el 1502, capbrevava el mas de dos-cents jornals.
El Benet Alsina capbrevava les mateixes peces el 1585 que el seu avantpassat.
El 1664 Maria, vídua de Joan Alsina, capbrevava algunes noves peces més.
El 1679 Josep Rovira venia el mas Rovira i totes les peces de terra a Genís Alsina de la Cals, el seu net, Joan Alsina el capbrevava el 1753.
Paula Alsina, filla d'Antoni i Maria es va casar el 1726 amb Francesc Vilajoan, aportant un dot de 160 lliures que va pagar el seu germà i hereu Francesc.
Francesc Alsina va fer testament el 1745. Anomenava hereu al seu fill Joan i deixava la legítima a la resta de fills no casats, a Susanna 200 lliures, a Josep 150, els casats ja havien rebut la seva part. En Joan no va heretar el mas i ho va fer Josep que es va casar amb la pubilla del mas Rabassa, absorbint tot el patrimoni del mas Rabassa.
Joan Alsina el 1756 va establir a diversa gent en peces de bosc i vinya a la Guardia, com Josep Nualart Forn, Joan Colomer Salada i Joan Mateu.
El 1786 es va fer inventari de la casa a la mort de Joan Alsina per a la seva vídua.
El capbreu que va fer Joan Alsina Rabassa el 1791 potser era el moment més esplendorós del mas, declarava tenir 200 jornals del mas Alsina, 30 del mas Rovira, 100 del mas Rabassa, i 77 jornals en disset peces, és a dir un total de 407 jornals.
Bibliografia
- Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.
- BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona. Editorial Montblanc.
- SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.
