Ca l'Alzina, Mas Alsina, Mas Alsina de la Casanova o Mas Descoll Llaurador
Palafolls

    Maresme
    Camí del Caravaning
    Emplaçament
    Veïnat de Sant Genís

    Coordenades:

    41.666285
    2.717926
    476518
    4612764
    Número de fitxa
    08155 - 81
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVI
    Any
    1585
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    Protecció: BCIL
    Núm. Registre / Catàleg:
    Disposició: Aprovació definitiva comissió urbanisme
    Data Disposició: 27/04/2006
    Publicació: DOGC
    Data publicació: 30/07/2008
    PGOUM: Categoria Tipus C: la masia o vila rural.
    Aprovació: 19-09-2006
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08154A017000080001UU
    Autoria de la fitxa
    Àlvar Saez Puig

    El casal del mas Alsina, construït al segle XVII, és una masia de grans dimensions d'estil basilical perfectament restaurada, mantenint tots els elements originaris. En destaca una galeria porxada a la façana de migdia. 

    L'edifici fa una sensació de simetria quasi perfecta. En destaca, com a element constructiu, la pedra vista. El mas té planta baixa, primer pis i golfes. És, doncs, un edifici de grans dimensions, senyorial en podríem dir.

    Segons Salicrú (2018) les primeres dades de la finca són anteriors a la construcció del gran casal, el 1585. Antoni Alsina es declarava propietari del mas Descoll derruït i deshabitat, de vint jornals. 

    Cent anys més tard, el 1681, Francesc Alsina, descendent d'Antoni, era anomenat com Alsina de la Casanova, qui declarava tenir el mas Descoll derruït, però deia en aquells moments construït de nou per ell. No sabem si el nou casal es va fer allà mateix on hi havia l'altra, el que tenim clar és que a partir del nou casal aquests Alsina, cal dir que ja hi havia un mas anomenat Alsina a Sant Genís, foren anomenats Alsina de la Casanova. Quan es va fer de nou el mas, ja es va concebre com un mas de grans dimensions.

    Francesc va ser anomenat hereu segons el testament del seu pare, en Pere, fet el 25-12-1646 davant el rector de Sant Genís. 

    El 1732 el Francesc capbrevava tres peces que tenia pel Priorat de Rocarossa, que havien estat del mas Tomàs Rourell, dues de dos jornals cadascuna i una de cinc jornals, totes eren al Llevador prop del seu mas, que declarava tenir com a hereu del seu pare Josep, que ell havia comprat el 16-1-1720 a Salvador Forn.

    Joan Alsina de la Casanova capbrevava el 1790, pel senyor del terme tenir les mateixes peces que el seu avantpassat capbrevava el 1681 més tres peces. 

    El 17-10-1852 Joan Alsina de Casanova va fer testament al seu fill Josep, anomenant-lo hereu del mas de dotze quarteres de cultiu i quaranta de bosc. 

    De l'amirallament de 1862 les seves propietats al terme de Palafolls eren de dues-centes quarteres. Era una de les grans famílies terratinents del municipi.

    Com a fet destacable, Josep Alsina Pujol, titular del mas l'any 1936, va ser assassinat a l'inici de la Guerra Civil. 

     - Ajuntament de Palafolls (2006). Pla General d'Ordenació Territorial i Urbana. Palafolls.

    - BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona. Editorial Montblanc. 

    - SALICRÚ SISCART, Xavier (2018). Cases amb era i quintana: les masies de Palafolls i la seva gent, s. XIV-XX. Palafolls. Edicions del Roig.