Camí dels Caus de Cal Brugal
Castellet i la Gornal

    Alt Penedès
    Est de les Masuques
    393

    Coordenades:

    41.28118
    1.68961
    390263
    4570799
    Número de fitxa
    08058 - 153
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Manquen els murs que delimitaven la via
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Castellet i la Gornal
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    Tram de camí que forma part de la carrerada de Sant Domènec, que comunica Cal Brugal amb Cal Vicenç. Es conserva un tram de camí que discórrer entre camps d vinya i oliveres. En algun punt es conserva una part molt minsa de les parets de pedra seca que delimitaven la via.

    La carrerada de Sant Domènec passava prop de Santa Margarida dels Monjos. Des de la masia de l’Abadal el camí travessa el riu Foix i per una pista puja cap el convent de Sant Domènec. Després segueix el camí que porta fins a Cal Noi i d’aquí s’agafa un camí fins a la cruïlla Sanabra. El camí creua pel fondo de Borrelleres i puja fins a Cal Brugal i continua fins els caus de Cal Brugal, que porta fins a Cal Vicenç.

    Les carrerades són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.

    AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.

    ROVIRA, J; MIRALLES, F. (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Associació d’Amics dels Camins Ramaders.