Cal Roig
Fogars de la Selva

    Turó de Cal Roig
    Emplaçament
    Veïnat del Molí
    190

    Coordenades:

    41.71908
    2.60056
    466774
    4618664
    Número de fitxa
    08082 - 213
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Ensorrat
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08081A015000070000BD
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Cal Roig és una casa de pagès situada en el veïnat del Molí. Per arribar-hi cal pujar pel camí de la Serra que transcorre a ponent del turó de Ca l’Oller en direcció al turó de Cal Roig. Un cop arribats, les restes de la casa són visibles a mà dreta mateix del camí, seguint les restes de maó i de teula, a una vintena de metres bosc endins.

    Entremig de la vegetació, s’hi observen els murs estructurals de la casa, d’un gruix que no sobrepassa els 0,50m. El més alt és el situat al sud, amb 1,75 metres d’alçada conservada. Estan fets amb pedra irregular, amb trossos de teula i maó per donar estabilitat a la pedra units amb fang. A la part nord-est s’ha localitzat un enderroc circular amb pedra i maó que podria tractar-se d’un forn de pa, però sense poder-ho confirmar. A la part de ponent es conserva un muntant de la porta d’entrada. Al davant del que sembla ser la façana principal hi ha un espai pla, ample com si es tractés de l’era de la casa, tot i que la vegetació no permet veure si era de terra batuda o de cairons.
     

    D'aquesta casa se sap que a mitjan del segle XIX, l'any 1855, la propietat era de Salvador Serrat, casat amb Teresa Artigas. 

    En el padró municipal de 1889, la finca passa a mans del fill, Andreu Serrat i Artigas, que hi viu amb la seva esposa, natural de Gaserans, Teresa Comas i Gros, Aquest s'havia casat en primeres núpcies amb Francesca Vilà, el 1855, i després, sense fills, ho fa amb la Teresa l'any següent. Tenen quatre fills, en Salvador, la Carolina, la Josepa i en Josep i un cinquè (en Francesc) que morí víctima d'un tret, amb quinze anys, mentre manipulava una arma de foc. La mare mor l'any 2000 a l'edat de seixanta anys.

    La següent informació relacionada amb la casa prové del cens parroquial de l'any 1905. En ell s'hi troben inscrits el matrimoni format per Ramon Argemí i Teresa Rius i els seus fills, Victòria, Pere, Joaquim, Josep i Providència. Però l'any 1908 es traslladen a la Batllòria.

    Els anys següents hi trobem censats el matrimoni Benet Torrelles i Antònia Bruguera, tot i que ell mor el mateix any d'instal·lar-s'hi, el 1909. Després d'ells només hi ha una parella formada per Rafel Parenta Expòsit i Maria Roure amb el seu fill Joan. Després d'ells la casa consta com deshabitada fins l'any 1923, per una família procedent de Cal Llop de Gaserans, Josep Teodoro i Puigví i Maria Nativitat Lostante que hi viuen amb el fill de l'esposa, Jeroni Codina Lostante. No sembla que tinguessin cap pou sinó que anaven a buscar l'aigua a la font anomenada de Can Vidal, actualment perduda.

    L'any 1925 la casa torna a quedar deshabitada fins que s'ensorra.

    FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). Fogars de La selva, temps ha. Fogars de La Selva: Edició dels autors.