Cal Pere de Carme (Can Claramunt)
Carme

    Anoia
    Cal Pere de Carme, Les Esplugues
    Emplaçament
    Camí de Les Esplugues, entre els km 4 i 5 de la BV-2131 venint de La Pobla de Claramunt.

    Coordenades:

    41.53185
    1.63902
    386463
    4598694
    Número de fitxa
    08048 - 31
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Física
    La casa disposa d'alarma.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si, IPA 5599
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    6689701CF8968N
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz

    Situada al veïnat de Les Esplugues, es tracta d'una masia senyorial que presenta tota una sèrie de cossos i estructures afegides en èpoques diferents. L'entrada que dona accés a la casa es troba en un gran pati tancat, i en els tres costats d'aquest s'estenen els edificis fets de pedra, enlluïts de blanc i amb les teulades a doble vessant. El cos principal, i probablement també el més antic, és una construcció de planta rectangular, amb planta baixa, primer pis i golfes, amb coberta de teula àrab a doble vessant, i carener paral·lel a la façana; té ràfec de dent de serra. La portalada principal s'obre en forma d'arc de mig punt, adovellat, i les finestres són rectangulars.
    Adossada a la banda nord del cos principal s'alça un cos quadrangular en forma de torre, amb planta baixa, i dos pisos, l'últim dels quals té una galeria amb arcades; l'estructura està coronada per una coberta de teules àrabs a quatre vessants, coronada per un parallamps.
    Entre el cos principal i els cossos auxiliars dedicats a la producció agrícola, s'emplaça un cos transversal, amb forma de galeria porxada, que comunica, a través d'un passatge d'arc rebaixat ubicat a la planta baixa, el pati central amb una zona de jardí. En aquest mateix cos, a través d'una porta de mig punt, s'accedeix a la capelleta de Sant Pere, que no és més que una petita habitació o espai integrat dins d'un cos annexat al costat sud del cos principal. No hi ha cap element que individualitzi aquesta capelleta ni que la faci identificable des de l'exterior. De fet hem conegut la seva existència a través de l'Inventari de Gavin, el qual, per la fotografia que aporta al seu conegut inventari, sembla que tampoc va poder accedir al lloc.

    Altres noms: Can Claramunt o Can Casademont

    Cal Pere de Carme és, per la seva configuració, una masia força antiga, que podria remuntar els seus orígens en època medieval, tot i que les seves estructures visibles són més pròpies d'època moderna (segles XVII-XVIII). És un fenomen propi de l'Alta Edat Mitjana l'ocupació temporal de balmes que, amb el temps, acaben conformant nuclis d'habitatges als seus entorns. Tot i que no és té constància de l'ocupació medieval de les balmes de Les Esplugues, sí que apareixen un total de cinc cases en el fogatge de 1553 (Pere Sabater, En Jaume (...), Joan Poch, Joan Sabater, i Pere Mercader, IGLÉSIES, 1981; RIBA, 2002: 177), el que donaria a entendre que en el lloc de Les Esplugues, molt probablement, ja hi havia ocupació en època medieval, i potser la casa coneguda avui dia com Cal Pere de Carme era una de les cinc esmentades en el fogatge. L'acte d'inauguració del curs acadèmic 1958-59 del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada es va celebrar a Cal Pere de Carme, sota la presidència de l'alcalde d'Igualada, segons consta en una fotografia de Procopi Llucià custodiada a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia. Fins fa pocs anys, en aquesta casa s'hi elaboraven vins espumosos.

    ASENSI, R. Mª (1987): Can Casademont, Carme (Anoia), Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
    GAVÍN, J. M. (1984): Inventari d'esglésies, vol. 16: Anoia i Conca de Barberà, Arxiu Gavín, Barcelona, p. 113.
    IGLÉSIES FORT, Josep (1981): El Fogatge de 1553: estudi i transcripció, Ed. Dalmau i Fundació Vives Casajuana, Barcelona.
    RIBA GABARRÓ, Josep (2002): "Els avantpassats de Carme", Les Fonts de Carme, 10, Associació El Forat dels Graus, p. 177.