Ca l’Estruch

Rubió

Ca l’Estruch és un mas d’origen baix medieval objecte de reformes i ampliacions principalment en època contemporània. El cos principal està compost a partir de quatre cossos rectangulars que s’han anat adossant a l’edifici primigeni, corresponent al segon cos, el qual des de l’interior s’hi observa l’antic portal d’accés. Els diversos volums compateixen la mateixa coberta, a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, encarada a llevant. Consta de planta baixa, pis o golfes. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de descàrrega construïts amb maons plans damunt d’una llinda de pedra amb la data gravada de 1920, possiblement fruit d’una de les últimes  reformes. El portal es troba franquejat per dues finestres de reduïdes dimensions. A nivell del primer pis s’obren tres finestres, dues de les quals han estat reformades i la central que conserva els elements originals com l’ampit i la llinda de pedra. En aquest mateix nivell hi ha un rellotge de sol circular de ceràmica de finals del segle XX. A nivell de golfes hi ha una sola finestra a la part central. La façana lateral de ponent presenta diverses obertures sense seguir cap alineació i la majoria han estat modificades. Aquesta façana s’hi adossen els antics coberts, actualment emprats per altres usos. En el cas de la façana lateral de llevant s’hi obren poques finestres sense seguir cap composició tot i que una d’elles conserva l’ampit i la llinda de pedra amb clavellinera motllurada. Adossat a aquesta façana hi ha un cos d’una sola planta on hi havia els antics estables i un pati tancat, tipus barri on s’hi accedeix per la façana de migjorn. La façana de tramuntana, correspon  una ampliació realitzada a finals del segle XIX. Al frontis s’hi obren dues portes d’accés de llinda de pedra una de les quals té inscrit MAVA 1880 i l’altre 1899. A nivell del primer pis s’hi obren tres finestres simètriques amb llinda i brancals de pedra. Seguint la mateixa alineació, i adossat a la façana de ponent hi ha un volum de planta quadrada amb la coberta a una vessant on a al portal d’accés, de llinda de pedra, hi ha inscrit MARIA VILA 1882. L’interior conserva alguns elements significatius com dues arcades de l’antic celler d’arc apuntat, una menjadora i  estructura de pedra que suportava la premsa. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa i ciment i amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera, principal ment els cossos més antics. Un metres al nord hi ha una edificació, amb mal estat de conservació, format per tres cossos de planta quadrada on hi ha antics cups de vi.