Teuleria del Bosc
Muntanyola

    Osona
    Múnter
    Emplaçament
    Camí del mas Bosc. El Bosc s/n. 08505. Muntanyola.

    Coordenades:

    41.87932
    2.20574
    434097
    4636682
    Número de fitxa
    08129-151
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVI-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Parcialment enrunat
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 005A00068
    Autoria de la fitxa
    Anna M. Gómez Bach

    Construcció parcialment enrunada i situada al peu del camí al mas Bosc, al marge dret del turó on s'aixeca la casa i tallada pel mateix camí. D'aquesta estructura de cocció es conserva únicament la cambra baixa, on es localitza la caldera i boca d'entrada del combustible; així com part de les parets laterals. Tot el forn està reblert de runa de la mateixa estructura i de la sedimentació que ha tingut lloc en aquest indret. Resta visible una alçada aproximada de 0'60 m i una amplària de 2 m conservada. A l'entorn més immediat és localitzen abundants fragments de teula fragmentada.

    Estructura situada prop el mas el Bosc i que podria haver funcionat de forma temporal com a teuleria del mateix mas. En aquest forn es courien diversos objectes realitzats amb argila i posteriorment cuits en una sola cocció oxidant o reductora. Normalment s'aplica aquesta definició a les peces realitzades sense esmalt o amb vernís de monococció. Les olles o pots, plats, gots i una llista interminable de peces, són les que tradicionalment es denominen terrisseria. Tot i que en aquest cas es pot parlar d'una producció centrada en les teules. Les peces s'elaboraven d'una manera totalment artesanal, a partir de motlles (en el cas del mas Roca, encara es conserva un motlle en fusta per a fer teules). Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó - procés pel qual es depurava l'argila. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, permetia l'obtenció la matèria primera per fer les diferents peces, pastaven i assaonaven un cop l'argila s'havia pastat i es trobava ja prou bé es pastava la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop l'argila estava preparada, fabricaven les diferents peces amb un motlle de fusta i posteriorment es posaven a coure. L'activitat d'aquest forn s'ha de relacionar amb el funcionament del mas Bosc i de la resta de masos de la parròquia de Múnter, en època moderna, entre els segles XVII-XIX, i respon a les necessitats de reforma o construcció d'aquestes explotacions. La cuita de rajols era una de les activitats econòmiques relativament freqüents a la zona fins a mitjan del segle passat, i d'aquesta activitat resta algun testimoni de rajoleries i forns en el mateix municipi, però també en municipis veïns com Tona, on hi havia certa tradició.