Edifici del Carrer Dupont, 19
Callús

    Bages
    Carrer Dupont, 19. Callús
    Emplaçament
    Es troba al nucli antic del poble, conegut com l'Arraval.

    Coordenades:

    41.7825
    1.78349
    398908
    4626343
    Número de fitxa
    08038 - 118
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1900
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    8965311CG9286N0001UJ
    Autoria de la fitxa
    Joan Casas Blasi

    Edifici de planta rectangular. La façana principal es troba orientada al sud. Disposa de 4 pisos (planta baixa, primer i segon pis i un alçat). Als baixos hi ha la una petita porta d'accés a l'interior, una finestra que dona lloc a un local comercial i una tercera porta a l'est permet accedir a un garatge. El pis superior s'hi troben dos balcons i una finestra just entre el primer i el segon pis. El balcó situat a l'oest dona la volta a part de la façana principal i s'allarga per tota la façana oest. Al pis superior s'hi troben dos balcons més i finalment al tercer només s'hi troben tres finestres. A sobre la teulada hi ha una petita glorieta o terrat. A la façana oest la disposició es semblant. Al pis inferior hi ha l'accés al local comercial i una finestra, un balcó amb dues sortides al primer pis, dos balcons al pis superior i dues finestres al darrer. La coberta que és a doble vessant presenta un acabat en un realçat en esglaons a la façana principal i amb ondulacions a l'oest. Els arcs que coronen les portes i les finestres són arcs "deprimits còncaus". Les parets es troben arrebossades i presenten un color beige. A l'extrem orient es pot observar un cos afegit a la construcció inicial, la seva alçada tan sols arriba a la tercer pis.

    Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ).

    -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999.
    -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996.