En Joan Freixa
Vallcebre

    Berguedà
    Vallcebre
    Emplaçament
    Carretera B-401 km 2.
    1120

    Coordenades:

    42.20421
    1.81842
    402457
    4673126
    Número de fitxa
    08293 - 78
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Desconegut
    Estat de conservació
    Dolent
    Cançó desconeguda.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Anna Junyent Traserra

    La cançó es troba recollida al Cançoner del Calic i és la següent: Natural so de Vallcebre / i a Vallcebre em so criat. / Per nom me'n dic Joan Freixa, / que amb raó em queixo, / sempre so estat desditxat./ La gent diuen que jo em queixo: / no em queixo sense raó: / me n'és causa una donzella, / hermosa i bella, / robadora del meu cor. / jo de dia encara passo / sols ne puga treballar. / Quan ne vé l'hora de l'àpat / me'n poso a taula: / no en puc veure ni menjar. / Cada nit jo la somio. / De prompte n'estic despert: / trec el cap a la finestra. / (Això és cada vespre): / sempre em sembla que la veig. / Vostre pare i vostre mare / molt ditxosos deuen ser: / tenen les roses a casa / acolorades: / les van a collir al roser. / De la vostra cabellera, / qui en pogués tenir un cabell! / A Madrid l'enviaria / amoreta mia, / per fer-ne un present al rei. / Vostre pare i vostra mare / ara s'han deixat de dir / que la vostra cabellera, / hermosa i bella, / no es pentina per a mi. / Si es pentina, que es pentino: / mai se pogués pentinar. / Si no és una serà una altra: / de la flor alta, / de minyones prou n'hi ha.

    Cançó de vallcebre recollida al Cançoner del Calic.

    SERRAi VILARÓ, J (1913). "Cançoner del Calic". L'Avenç, Barcelona 1913.