Forn de cocció de l'antiga fàbrica Cucurny, sobre basament de planta quadrada amb dues obertures laterals en forma d'arc de mig punt fets de maons posats a llibret. Damunt del basament, s'aixequen les xemeneies cilíndriques, de secció circular. A mitja alçada, hi ha dues obertures en forma d'arc rebaixat que servien per controlar des de l'exterior el procés de cocció.
Les xemeneies estan reforçades per anelles de ferro, la de la dreta ja en tenia dues d'antic en el coronament. El parament està fet de maons posats a trencajunt i tires de ferro per reforçar l'estructura.
Originàriament els forns estaven situats a l'interior d'una nau anomenada "Quadra gran", fins que l'any 1993 va caure.
Al peu hi ha una placa de ferro Corten amb la següent inscripció: "EN RECORD I HOMENATGE A LA FÀBRICA CUCURNY, MOTOR ESSENCIAL EN EL DESENVOLUPAMENT SOCIAL I ECONÒMIC DEL MUNICIPI". Instal·lada per l'Ajuntament de Montmeló l'any 1980.
Un codi QR indica que aquest bé cultural forma part de la ruta "L'estiueig de carmanyola" ideada i desenvolupada pel Museu Municipal de Montmeló. Es tracta d'una passejada cultural pels carrers del poble que parla del ric patrimoni modernista i noucentista de la població.
El nom de la ruta recorda que des de finals del segle XIX, Montmeló va ser una de les destinacions més populars per anar a passar les llargues temporades d'estiu. La seva situació, propera a Barcelona, l'existència de l'estació del ferrocarril, els seus paratges naturals i el clima, van propiciar que estiuejants de diferents classes socials triessin el municipi com a destinació.
Aquesta proximitat va permetre, amb el temps, que moltes famílies d'estiuejants s'establissin al poble durant el període estival i anessin a treballar cada dia a la ciutat, tornant al vespre. Per això els habitants de Montmeló anomenaven a aquestes famílies 'estiuejants de carmanyola'.
Història
L'empresa Cucurny es funda l'any 1840 a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1915 s'instal·la a Montmeló buscant més espai i una bona comunicació viària amb la resta d'Europa. Es converteix en la primera fàbrica de l'Estat espanyol de materials refractaris i gres. Però tenia un catàleg de productes molt variat: tubs de semigres, ampolles per a licors, recipients per a la indústria química, columnes, impostes i altres elements arquitectònics per a la construcció.
L'any 1980 tanca la fàbrica i es ven el patrimoni. S'urbanitza la parcel·la on s'aixecava tot preservant una nau anomenada "Quadra gran", dins la qual hi havien les actuals xemeneies. L'any 1993 s'esfondra mentre l'estaven restaurant.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE MONTMELÓ (2020). Redescobrim l'antiga fàbrica Cucurny de Montmeló. Museu Municipal de Montmeló: Jornades Euroees de Patrimoni.
CANTARELL, Ignasi. (1993). La Cucurny. Dins El Mirall de Montmeló, núm. 13, desembre de 1993.
IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.
SALVADOR i GIMÉNEZ, Joan (1997). Albert Peiró Llinares. Dins Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló, núm. 2, pp. 12 i 13.
