Xalet de Xavier Victori
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Xalet d'estil noucentista tardà, projectat l'any 1935 per l'arquitecte Josep Boada. És de planta rectangular, i consta de planta baixa i pis, amb una torratxa. La teulada és quatre vessants.
La façana principal presenta un cos central i, a la dreta, la torre. A la planta baixa el cos central es caracteritza per una galeria tancada, amb finestrals separats per unes columnes jòniques. Al cos de la dreta hi ha un porxo, també amb columnes d'ordre jònic, sota el qual hi ha la porta d'entrada. Al primer pis sobre la galeria i el porxo hi trobem unes terrasses amb baranes de ferro entre pilastrons d'estil classicista. En el cos de l'esquerra una porta dona accés a aquesta terrassa. És emfasitzada amb una faixa engaltada. Al cos de la torre, a la dreta, hi ha una triple finestra que conté dues columnes d'ordre dòric, rematada amb una cornisa. Al pis superior la torre conté dues finestretes, emfatitzades a l'ampit.
El coronament del cos de l'esquerra és format per un davantal sortint que trenca la teulada, que és a dues aigües. En la torre el coronament consta d'una cornisa i un ràfec amb caps de biga, i la teulada és a quatre vessants, culminada amb una bola ceràmica.
La tanca de la finca és la característica de la urbanització promoguda per Joan Borràs, feta amb una base de pedra de Sant Llorenç. El cancell és format per dues pilastres prefabricades, amb volutes corínties. La reixa de la tanca i de la porta del cancell és de ferro forjat.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.
Pel que fa a aquest xalet en particular, el 21 de març de 1935 Xavier Victori va demanar llicència d'obres per construir-lo, segons projecte arquitectònic de Josep Boada Barba.
Josep Boada, arquitecte, va projectar la casa de José i Antonio Barba Ferran, a la Via Laietana número 52 de Barcelona.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
