Xalet de l'avinguda Catalunya, 18 - Cal Ramon Bertran - Can Fàbregas
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i ambiental de Cervelló, 2017. PEPAAC - ph-28.
Descripció
Habitatge unifamiliar aïllat, tipus xalet.
La planta és de morfologia rectangular, i està aixecada a sobre d'una plataforma de parets de plaques de pedra vista. Les façanes estan pintades de color salmó clar.
En alçada es desenvolupa en planta baixa i una planta pis de superfície més reduïda.
La planta pis, que fa les funcions d'estudi, presenta uns grans finestrals al voltant dels murs. Les obertures són de grans dimensions, rectangulars o quadrangulars i emmarcades per una fina motllura llisa. Un pilar de secció circular i color verd, sosté el gran voladís que aguanta la planta pis.
Ambdues plantes tenen coberta plana, i la seva morfologia està potenciada pels voladissos, resultant aquests trets característics de l'estil racionalista al qual pertany l'habitatge.
L'edificació està envoltada per una tanca perimetral i en un nivell inferior hi ha un jardí interior.
El xalet també és conegut com Can Fàbregas.
Història
El xalet va ser edificat per l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tiba, família dels amos de Ca n'Esteve, per encàrrec de Ramon Bertran i Montserrat, fill de Cervelló, qui es dedicava a la fabricació de mobles.
Abans de casar-se vivia amb la seva família en una altre habitatge del carrer Major. Els seus germans foren l'Àngel, pintor molt conegut a Cervelló, la Rosa i el Rafel. El constructor fou Ángel Ejarque Navarro i, segons el seu fill Ángel Ejarque Terceño, aquesta construcció estava inspirada en l'estructura externa d'un vaixell.
En aquest habitatge també hi va viure la biògrafa de Pau Casals, Elisa Vives.
Manuel Baldrich i Tiba, l'arquitecte, va treballar en la conclusió de la façana de l'església de Sant Esteve de Cervelló l'any 1940. El projecte original era de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. També va restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, al qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys cinquanta. També hi va dur a terme el pla urbanístic.
Bibliografia
AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.
Informació oral de Josep Llurba (març de 2024)
