Villa Antoñita
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Avinguda Ramon Escayola, número 1-3
    Emplaçament
    EMD Valldoreix

    Coordenades:

    41.463019521984
    2.0554035887974
    421116
    4590589
    Número de fitxa
    08205 - 881
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Eclecticisme
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    1207218DF2910G0001GE
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Xalet d'estil eclèctic, d'influència racionalista. Consta de planta baixa i pis, amb teulada a diversos vessants.

    La façana principal presenta una composició asimètrica, amb un cos semicilíndric que sobresurt a la dreta. A la planta baixa hi ha el portal d’entrada al centre, amb llinda recta. A l'esquerra s'obre un finestral horitzontal, també amb llinda recta. El cos de la dreta, en forma de mitja torre, compta amb cinc finestres separades per mainells.

    El primer pis presenta un balcó amb barana de ferro a la part central. La porta que hi dona accés, de llinda recta, queda aixoplugada per una pèrgola amb caps de biga de fusta i un arquitrau horitzontal. A l’esquerra hi ha una finestra horitzontal amb llinda recta. A la dreta, en el cos de la torre, hi ha tres finestres de la mateixa tipologia que les inferiors, separades per mainells. El parament és arrebossat. Del mig de la teulada sobresurt una petita torre de planta quadrada, amb teulada a quatre vessants i rematada amb una pinya ceràmica.

    El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i dels seus pobles del voltant, que posteriorment van ser agregats a la ciutat comtal. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora. Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques. A la dècada de 1910 en els antics camps va començar a construir-s’hi una ciutat jardí formada per xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada dels estiuejants.

     

    CORTÉS GARCÍA, Juan José (2004). Valldoreix, la voluntat d’un poble. Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix.

    CORTÉS GARCÍA, Juan José (2019). L’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. 100 anys al servei d’un poble. Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix.