L'estudiós Josep M. Badia ha localitzat restes arqueològiques d'època romana en un radi força ampli al voltant del mas Vilaramó. Es tracta de troballes superficials però força abundants, cosa que indicaria l'existència d'una vil·la romana, que segurament estaria emplaçada sota o molt a prop de l'actual mas. A la vall per on discorre el torrent anomenat de la Vall de Vilaramó hi ha un altre nucli amb restes de l'edat del ferro i d'època ibèrica prop de l'església de Sant Esteve de Vilaramó. Segons Albert BENET (1984: 260) aquest topònim cal entendre'l com una contracció d'una possible vila Ramione; és a dir, que derivaria de la vil·la romana que estaria situada a l'actual mas Vilaramó. Josep M. BADIA (2016: 57) matisa aquesta idea i considera que el topònim podria fer referència a un vilar rural; és a dir, un grup de masos que en un temps fundacional de l'edat mitjana es constituïen a l'entorn d'un repoblador, i la terminació “amo” seria el nom d'aquest primer repoblador. Es tractaria d'un cas similar al de Vilagaià, que també podria indicar el seu origen en una vila o un vilar. Aquests dos indrets són els més destacats del municipi amb indicis de possibles vil·les romanes.
Segons dades recopilades per Josep M. Badia, el mas Vilaramó ja existia al segle XIII; concretament, s'esmenta en un document de 1297 de l'Arxiu Parroquial del Mojal, ja amb el nom de “Villaramo”. Aleshores l'hereu era un tal Andreu, i el mas formava part de la parròquia de Sant Esteve de Vilaramó. Al seu torn, el mas veí de la Vall de Vilaramó també està documentat al segle XIII, en aquest cas amb el nom de “Valle”. Al segle XVII, concretament el 1662 Vilaramó va passar a dependre de la Vall de Vilaramó, que havia iniciat el seu creixement i havia esdevingut el mas hegemònic de la vall. Anteriorment Vilramó pertanyia al senyor de Gaià. Així, segons un capbreu del castell de Gaià de 1693-93, Vilaramó és un dels masos secundaris, juntament amb Spluga Sobirana, Spluga Jussana i Rovira, en possessió de la Vall de Vilaramó. Al segle XIX Vilaramó continuava com una masoveria de la Vall de Vilaramó. Segons el Registre de la Riquesa de 1883, aquest any les terres del mas abastaven una superfície de només 12,64 ha, dos terços de les quals eren conreades per tres parcers. Al segle XX la masia era habitada per masovers. Entorn de 1954 ho era Josep M. Badia, i darrera seu n'hi va haver alguns més.
