Segons Valls (2003), el topònim de Vilar, podria fer referència a una possible vil·la, que hauria estat ubicada al serrat per on s'esten el barri del Vilar, en un lloc indeterminat. Val a dir que les cases estan fonamentades a la roca i per tant, no s'han localitzat restes que puguin confirmar la seva existència. Per altra banda, la documentació és escassa.
La primera vegada que surt anomenat Vilar és de l'any 1047, en un testament on es fa donació d'unes terres "prop de Santa Maria", però no és fins l'any 1294 que no s'esementa "Sancta Maria del Vilario". Fins a mitjans del segle XIX, el Vilar va ser el veritable nucli de població del municipi.
Originàriament el camí que va al Burés passava per sota mateix de les tines del mas Puig, però en una època indeterminada, els propietaris del mas sol·licitaren que es travessés el nucli resseguint el serrat ja que aquelles terres per on passava el camí comunal eren d'ells.
Les cases, majoritàriament construïdes durant el segle XIX, per parcers, eren a la banda nord-est, mentre que al davant de la casa hi tenien la tina amb el celler i l'hort.
