L'any 1981, durant la prospecció arqueològica que es va realitzar a la vall de l'Aigua d'Ora es van interpretar com restes de cabanes d'època possiblement moderna, tot i que aquesta atribució és difícil, ja que no es conserva material en superfície i la teula és del tot absent. El túmul més gran, de forma allargada i una 7 m de diàmetre, ha estat objecte d'una intervenció furtiva ja que es van aixecar les pedres del centre fins arribar quasi al sòl o base, on s'observen algunes lloses força irregulars que contrasten amb les pedres força homogènies que conformen el túmul. Ni les mesures de les lloses ni la seva disposició no semblen indicar que es tracti d'un jaciment prehistòric, tot i que caldria comprovar-ho arqueològicament. Segons Manuel Riu (RIU, 1999) es podria tractar d'un vilatge de l'edat del bronze, format per cabanes de planta circular reduïdes actualment a munts de pedra i que seria l'habitatge més antic d'aquesta zona.
