Sembla que aquesta tradició es donava quan es casava un vidu o una vídua en segones noces, ho feien de matí, a la matinada. Era costum fer l'esquellada. Lligaven esquelles, esquellots, picarols, llaunes, calderons vells, uns quants pots i anaven rodant pel poble darrere d'ells fent sonar l’algaravia i amb un bon soroll.
El costum de fer esquellots, d’organitzar una bona tabola arran d’un casament de vidus (ho fos un dels nuvis o bé ho fossin tots dos) fou una pràctica molt estesa, almenys fins al primer terç del segle XX. Popularment, un casament de vidus transgredia la norma en els aparellaments o bé, si més no, n’era una forma atípica. Ara bé, sempre fou un fet molt freqüent, especialment els casaments de vidus amb fadrines.
