Torrent de Casajoana

Rellinars

El torrent de Casajoana neix a 545 metres d'alçada en els vessants de La Morella. Rep el nom del mas pel qual discorren les seves aigües. És un corrent d'aigua intermitent, amb surgències que traspuen per la roca al llarg del seu recorregut. A les parts més altres de les obagues de La Morella i La Boïga, es presenta encaixat, amb pendents rocallosos i força drets en les zones de més difícil accés. L'erosió només s'activa en èpoques de pluja amb arrossegament de pedra i còdols. El seu cabal és molt irregular, durant la major part de l'any es manté sec, sobretot a nivell dels guals per on el travessa el camí carreter que puja fins la masia situada en una zona planera, a l'extrem nord de Serra Gallina. Es nodreix de dues torrenteres amb els seus respectius ramals que neixen per sota la carena del Camí Ral i d'un brancal més important que neix per sota del Turó de la Morella, a 568 metres d'alçada i que conflueix just en el giravolt que fa el camí que ressegueix tota la Serra Gallina pel vessant d'obaga, just abans d'enfilar cap a la masia closa. Uns metres més avall recull les aigües del torrent de la Font del Càntir que amb els seus ramals respectius neix a la carena del Panissar i baixa per canals abruptes amb salts d'aigua importants en temps de pluges fins a desguassar just on hi ha el gual de pas del camí carreter de Casajoana. Uns metres més avall hi ha una presa construïda aprofitant un gorg natural del qual ja no en queda cap resta. Consisteix en un mur de contenció atalussat construït amb formigó armat. Mesura setze metres d'amplada per una alçada aproximada d'uns set metres. Recull l'aigua del torrent de Casajoana i del seus afluents principals, el torrent de la Morella i el torrent de la Font del Càntir a més de les aigües d'escorrentia. Aquest tram de torrent, ressegueix el turó d'El Casot pel seu vessant de soleia del qual rep el darrer dels afluents abans de retrobar-se, per sota mateix d'El Casot en direcció sud amb el torrent del Racó donant nom a un nou torrent que rep el nom de l'Esbarzer, que baixa paral·lel a la Serra Gallina fins a desguassar a la Riera de Rellinars. Destaca una mena de bauma a l'interior del llit del torrent fruit de l'erosió on s'hi acumula l'aigua formant bassots. En el seu recorregut, no massa lluny de la masia, té una font important que rep el nom de Font de Casajoana, que neix en una fondalada humida i ombrejada, envoltada per una vegetació densa i que està canalitzada cap a la casa com a aigua de boca.
Les espècies vegetals i arbòries que trobem en aquest ambient pertanyen a diverses associacions vegetals. En algunes clarianes de les parts baixes apareixen canyissars amb romaní, mata i alzina o fins i tot pi amb bardissar, però quan esdevé tancat en els trams més d'obaga, a més d'alzinar amb arítjol impenetrable, apareixen espècies de la jonquera característica i a les vorades de bosc més humides ho fa la bardissa i la gatelleda. La vegetació més aigualosa es troba en indrets on el llit de pedra forma bassals; aquí hi poden haver espècies de jonquera, creixenar i també canyissar.