Torre Riba

Gelida

L'expedient de construcció de la casa a l'arxiu municipal de Gelida data de l'any 1925. El seu arquitecte fou Josep Ros i Ros (Martorell, 1885-1951). Josep Ros fou l'arquitecte municipal de Gelida entre 1914 i 1951, any en què va morir. L'edifici considerat d'estil noucentista es va construir seguint la línia de les cases d'estiueig que es duien a terme a Gelida el primer terç del segle XX. Constava també d'un jardí, si bé ara és de menor dimensió del projectat, tenint en compte que es va adossar una ampliació de la casa.

Seguint la primera onada de creixement urbà que va tenir lloc durant l'últim terç del segle XX, a Gelida es va reconèixer la necessitat d'expandir la trama urbana a mesura que els carrers històrics començaven a quedar superats. Al tombant de segle XX, es van planificar les urbanitzacions de nous carrers, com és el cas del carrer Mossèn Jaume Via. El 1900, és un moment de transformacions al carrer ben descrites per Rosselló (2011) qui documenta l'enginyer Ezequiel Porcel darrere el traçat del nou de carrer de Sant Antoni. Paral·lelament, la urbanització del tram baix del carrer Mossèn Jaume Via que ja s’havia iniciat al 1885 agafa una nova empenta entre 1905 i 1912, i a partir de 1909, també el tram alt d'aquest mateix carrer.

Durant aquests primers anys del segle XX, l'eclecticisme i el noucentisme predominaven en l'estil arquitectònic dels nous edificis. No obstant això, aviat va emergir el modernisme amb tota la seva diversitat, no a través dels estiuejants ni dels grans arquitectes, sinó de la mà dels mestres d'obres i constructors locals, com la família Mas, qui va edificar la primera línia de torres per a menestrals, comparets i botiguers en una manifestació decididament popular d'aquest nou estil arquitectònic. En aquest context, la casa Maria Valls, també coneguda com a casa Delgado, al núm. 65 del carrer es va convertir en la màxima expressió d'aquest moviment.