Va ser construïda com a torre d'estiueig el 1885 pel mestre d'obres Joan Pascual i Batlle. Va ser la residència del pintor i gravador barceloní Manuel Mir Escudé (1877-1931) i més tard, va ser la torre estival del músic, pedagog i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, Pere Vallribera i Moliné (1903-1990).
Torre Mir, segons Joan Rosselló i Raventós correspon a la tipologia de "cases-torre" que el mestre d'obres Joan Pascual van construir a Gelida durant la dècada dels vuitanta i primers anys dels noranta del segle XIX. Aquesta tipologia va servir de base dels primers casals d'estiueig al poble caracteritzats per un estil més expressionista, que després deixaria pas al modernisme del primer terç del segle XX. Torre Mir és una de les primeres "cases-torre" i es va construir l'any 1885 juntament amb Can Castells. La torre va constituir un clar exemple de l'època d'edifici amb jardí al davant, que ha arribat pràcticament intacta fins avui.
L’eix dels carrers del Marquès de Gelida – Major - Pi és l’artèria principal del poble de Gelida, el qual s’havia bastit sobre l’antic camí de Sant Llorenç d’Hortons. Al seu voltant, es van anar constituint els edificis entre mitgeres, i alguns dels antics, es van substituir a finals del segle XIX i principis del XX per grans casals modernistes encara existents com si es tractés d'una espina de peix, tal com s'il·lustra a la ruta modernista de Gelida. El carrer Major, juntament amb els carrers del Marquès de Gelida i Pi es van nodrir de la incorporació de la població del creixement de les papereres al segle XIX com del creixement demogràfic de la bonança de la vinya.
I al primer terç del segle XX van allotjar els nous edificis d’estils modernistes i eclèctics que substituïen els vells per allotjar les famílies de la pujança econòmica de la població i els nouvinguts atrets per l’estil de residència d’estiueig que es va promoure a la vila.
