Torre Haeffner

Gelida

El conjunt de cases de l'avinguda Colomer, construïdes entre els anys 1910 i 1935 s'entrellaça amb la història del desenvolupament urbà i l'auge de les segones residències durant el segle XX del poble per captar en el moviment d'estiueig de la burgesia Barcelonina, la possibilitat d'establir-hi una residència d'estiu. Aquesta avinguda ha estat una de les àrees residencials més característiques de Gelida.

El desenvolupament de l'avinguda Colomer, va ocupar part de la finca de la masia de Can Santfí, del qual Joan Colomer i Guitart (1878 - 1936) n'era propietari. La planificació inicial d'aquest espai reflecteix les influències de les ciutats-jardí europees, amb una disposició centrada en l'estètica i el benestar dels residents. Aquesta visió, plenament contemporània de zona residencial, incloïa un passeig arbrat (el més ample de Gelida) i flanquejat per torres residencials amb pati i jardí a banda i banda. L'industrial barceloní Ramon Trabal Palet, el qual es va quedar una de les parcel·les (casa Trabal), de la mà de l'arquitecte municipal Josep Ros i Ros (1885 - 1951) es convertiren en els principals promotors de la zona. L'any 1924, l'Ajuntament de Gelida va promoure la pavimentació del carrer i l'enllumenat central de l'avinguda segons l'estudi de Gemma Alonso. No obstant això, l'evolució posterior ha comportat canvis que han afectat la integritat del conjunt.

L'enderrocament d'algunes de les cases noucentistes per donar pas a noves construccions ha alterat en certa manera la cohesió arquitectònica de l'àrea. Malgrat aquests canvis, l'avinguda Colomer encara manté el seu caràcter residencial, amb un encant propi. Aquesta via, protegida com a bé cultural d'interès local, continua sent un testimoni viu del passat i un referent per a la comunitat de Gelida.

El propietari de la casa fou Juli Haeffner Batella, qui tenia un negoci de filatèlia a Barcelona, i era estiuejant al poble. L'arquitecte de la torre Haeffner fou Carlos Martínez, mentre que el constructor va ser Joaquim Mas i Palau (1888-1960), de la nissaga dels Mas constructors i promotors gelidencs. El treball de Joan Rosselló i Raventós (1990) recull l'obra i l'activitat de la nissaga dels Mas, una família de paletes, constructors i arquitectes que han tingut una presència molt important en la vida de Gelida durant els segles XIX i XX.

La configuració de la Gelida moderna no seria la mateixa sense aquesta influència, la qual ha significat, entre altres aspectes, la introducció del modernisme a Gelida, la construcció de molts edificis representatius i la redacció del primer Pla General d'Urbanisme a principis de 1980. Des de la primera meitat del segle XIX, els Mas han intervingut sense interrupció en el procés de construcció de la Gelida actual, amb dos-cents anys d'una activitat amb repercussió pública. L'herència constructiva de Mariano Mas va ser recollida pel seu hereu, Francisco Mas i Romana, que es va dedicar de ple a l'ofici de constructor de cases consolidant la nissaga al poble entre 1860 i 1886. La següent generació va bifurcar l'activitat de la família. L'hereu, Mariano Mas i Civil, es va mantenir a l'empresa familiar, mentre que el segon fill, Lluís Mas i Civil es va dedicar a la construcció de cases i va ser el primer Mas que es va decidir a projectar obertament. La fil·loxera i la crisi agrícola van centrar els germans Mas en el sector de l'estiueig a principis dels anys 1890. La prematura mort de Lluís Mas el 1906 va obligar el seu fill, Delfí Mas i Valls a enfrontar-se al negoci a l'edat de dinou anys. Delfí va buscar la presència d'arquitectes de prestigi en les seves obres i va construir gran part de l'arquitectura de prestigi de l'època. Malgrat que les obres públiques de l'Ajuntament semblaven dominades pels Mas Mariano i Joaquim, Delfí Mas també va intervenir en algunes construccions institucionals. Així com la incorporació professional de Delfí Mas va ser molt ràpida, la llarga vida de Mariano Mas va determinar que durant molts anys les tasques d'aquest i les del seu fill se sobreposessin. El període d'influència de Joaquim Mas va ser entre 1925 i 1950, marcat pels seus inicis com a responsable més directe del negoci familiar. A partir de la construcció del funicular el 1924, el fenomen de l'estiueig va accelerar-se, i Joaquim Mas va continuar construint cases de renda, signades generalment per Ros i Ros. A partir del 1928, va iniciar els contactes amb l'arquitecte Carlos Martínez, col·laborant en el projecte del Casal Gelidenc el 1931. A partir de 1928, Joaquim Mas va obrir contacte amb l'arquitecte Carlos Martínez, qui va ser el projectista de diverses obres significatives d'aquell període. Entre elles es troben la Torre Pàmies (1928), la casa Cardús (1928), la torre Solé i Recasens (1929), i la torre Haeffner (1930), totes construïdes per Joaquim Mas. Aquesta col·laboració va marcar un moment destacat en la carrera de Mas, consolidant la seva reputació com a constructor d'importants edificis residencials.