Torre del turó de Masvalls
Ullastrell

    Vallès Occidental
    Camí de les Monges - carretera BV-1203, 08231
    Emplaçament
    A l'extrem sud-oest del nucli urbà, entre el cementiri i la masia de cal Mus
    319 m

    Coordenades:

    41.5217
    1.95481
    412794
    4597201
    Número de fitxa
    08290-93
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.:08290A00600017
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Torre situada al cim del Turó del Masvalls, a la banda sud-oest del nucli urbà. Es tracta d'una torre de planta quadrada organitzada en dos nivells, amb la coberta plana decorada per una cornisa de maons disposats a sardinell. Als extrems de la coberta hi ha quatre motius decoratius de ceràmica vidrada verda, tot i que actualment dos d'ells es troben en força mal estat. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés d'arc rebaixat amb l'emmarcament bastit amb maons disposats a sardinell. La part superior del parament ha estat arranjada modernament. Les façanes de llevant i ponent compten amb dues petites finestres rectangulars a cada nivell, mentre que a la de tramuntana no hi ha cap obertura. La construcció està bastida en maons, tot i que presenta els paraments emblanquinats.

    El turó està completament conreat i delimitat per una tanca metàl·lica que fa impossible el seu accés.

    Es creu que la torre situada al cim del turó servia per desfer les tempestes que s'acostaven al municipi, evitant així que les collites es malmetessin. Tot i que Ullastrell ja comptava amb un comunidor situat al costat de l'església (actualment desaparegut), sembla ser que aquesta torre fou construïda pel propietari dels terrenys. Segons Mateu Fusalba, la torre tenia "per finalitat escampar amb petards les terribles i malastrugues gropades tempestuoses de l'estiu i de principis tardorencs" (FUSALBA, 1987: 50). El comunidor es corresponia amb una estructura arquitectònica que tenien totes les esglésies utilitzada per combatre les tempestes.

    AMAT, Benet (1983). "Aspres camins IV". Ullastrell Ressó Local, núm. 72, gener 1983, p. 8-9. FUSALBA, Mateu (1987). "D'Ullastrell a l'estació de Castellbisbal". Al Vent, núm. 96, setembre 1987, Terrassa, p. 50-51. MASSAGUÉ, Josep (1982). "De llamps i de tempestes". Ullastrell Ressó Local, núm. 67, agost 1982, p. 4-5.