Torre del telefèric de Vallcebre al Collet
Vallcebre
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Petita torre de suport del telefèric que baixava les vagonetes de carbó des de Vallcebre fins al Collet (Guardiola de Berguedà). Únicament es pot apreciar la base quadrada de formigó que subjectava la torre de suport. Aquestes pilones o torres de suport eren totalment de fusta, d'aquí que avui en dia ja no en quedi cap rastre. Concretament, aquestes torres de fusta estaven forades per bigues de 20 per 20 cm, col·locades verticalment sobre la base o fonaments de formigó, i reunides en un vèrtex a la part superior. Un tramat de bigues de 15 per 15 cm lligava l'estructura. Les bigues anaven collades entre elles per cargols. A la part superior, un travesser feia de suport a les rodes per on circulava el cable i per on lliscaven les vagonetes.
Història
La Generalitat, a l'etapa republicana, va començar a construir un telefèric per baixar el carbó fins al Collet, però al 1939, en acabar la Guerra Civil i desaparèixer aquesta institució, les obres es van aturar. Posteriorment, l'empresa Serchs SA, filial de Carbones de Berga SA es va fer càrrec de les mines de Vallcebre, i va reprendre els treballs de la construcció del telefèric, que l'any 1944 va arribar a Griera i el 1946 al Collet. Aquest telefèric es va utilitzar fins el 1962. Un cop construït el telefèric de Vallcebre i el telefèric de L'Espà fins als Hostalets, les dues empreses explotadores van iniciar negociaions per construir dos telefèrics d'enllaç. Un havia d'unir la mina Campos de Saldes, propietat de Serchs SA, amb l'estació motriu del telefèric de Carbones Pedraforca SA; i l'altre havia d'unir el tram final dels Hostalets amb el telefèric que anava fins al Collet. Així, Serchs SA podia baixar el carbó de la mina Campos i Carbones Pedraforca SA podia fer arribar el carbó al Collet. Els dos telefèrics d'enllaç es van construir però mai van funcionar. L'inici del telefèric es trobava entre les mines de Tumí i Maria Teresa, per sobre del poble de Vallcebre. Un primer tram, sense gaire desnivell, portava les vagonetes fins la roca de l'Esdavella. A partir d'aquí s'iniciava un fort pendent. Uns anys més tard, a causa dels problemes que comportava aquest gran desnivell, es van foradar dos túnels per sota d'aquest punt per tal de reduir el fort pendent. Al seu interior hi havia quatre pilones molt baixes però a la sortida, per salvar el desnivell de la roca, s'hi va construir una pilona de 52 metres d'alçada. A partir d'aquí, anava disminuint l'alçada progressivament, passant prop de Cal Tutó i Cal Nai i per sobre de Cal Metge, on s'hi van haver de fer unes proteccions per evitar que el carbó caigués sobre la casa. Des del poble anava en direcció a la Foradada on el desnivell es suavitzava fins arribar a l'estació de Grier, en una primera fase, i després fins al Collet. Els forts desnivells van fer que la instal·lació i l'explotació del telefèric fossin dificultoses. Wagner, l'enginyer alemany que havia impulsat les mines de Peguera, fou l'encarregat de l'obra.
Bibliografia
AAVV (2003). Terra de carbó: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i Guardiola de Berguedà. Zenobita Edicions.
ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL.
PICAS, Josep i PRAT, Antònia (2004). Els telefèrics del carbó: Saldes i Vallcebre. Zenobita Edicions.
