Torre del carrer Lluís Guarro, 9
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
La torre, de planta quadrangular i aïllada, està situada enmig d'un pati tancat per un mur, seguint el model de torres d'estiueig habituals del Gelida a principis del segle XX.
L'estructura consta de planta baixa, un primer pis i sota teulada o golfes, amb una coberta a doble vessant de teula ceràmica, perpendicular a la façana principal. Aquesta última, orientada a l'est cap al carrer Montserrat, es caracteritza per un ràfec esgraonat. La façana principal inclou una porxada amb arcs de mig punt, construïda amb maó posat a plec de llibre i coberta de teula. Al pis, un gran finestral central amb barana d'ampit de forja i arc de mig punt està flanquejat per dues finestres quadrangulars. Just sota el vèrtex de la teulada, es localitza una altra finestra amb arc de mig punt corresponent a l'altell.
Les façanes laterals presenten una finestra quadrangular cada una. La façana posterior disposa d'un gran terrat balustrat amb una porta d'accés amb arc de mig punt. També podem veure un parell de balcons individuals amb barana de forja i acabats en arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb maó col·locat a plec de llibre.
El mur del pati, construït amb pedra i rematat amb una reixa de forja, envolta la torre, situada en una cantonada de la parcel·la. Aquest disposa d'una portalada amb arc i una coberta a doble vessant que facilita l'accés al pati. La porta d'entrada, de forja de doble fulla, destaca per la seva robustesa.
El color de la torre destaca per la combinació dels porticons de fusta de color verd, el maó rogenc a plec de llibre, i el blanc de les façanes, creant un contrast visual atractiu.
Història
Segons l’estudi de l’evolució urbana de Rosselló (RIUS, 2011), es contextualitza la construcció d'aquest conjunt de torres dins del creixement urbà que va tenir lloc a la dècada dels anys 1920.
L'establiment del carrer Lluís Guarro i els seus carrers perpendiculars va ser un projecte pensat com una operació en favor de la captació de l'estiueig local mitjançant un eixample urbà que va coincidir cronològicament amb la creació de l'emblemàtica avinguda Colomer. Aquests carrers, situats en els terrenys de la casa Altimires, van començar a ser desenvolupats a partir de 1924, configurant un eixample que, entre 1925 i 1927, va veure l'emergència de diverses torres d'estiueig, totes elles d'estil noucentista, tot i que va ser un projecte de menor envergadura que a l'avinguda.
Bibliografia
ALONSO, Gemma (2012). L'estiueig a Gelida 1880-1940. Anàlisi dels fons documentals i fotogràfics. Treball de recerca del Màster d'Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
